Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. recordar
veure  2. recordar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. RECORDAR v.
|| 1. tr. Fer venir a la memòria d'algú; fer que algú pensi en una cosa; cast. recordar. Ab tal parlar guarí la plaga..., recordà-li tots sos seruicis, Vent. Pel. e. ii vo. De mon regne, que és lo seu, | recordau-li alguna història, Canigó vii. Predicau sa llibertat an es poble sense recordar-li es seus devers, Ignor. 38. a) fig., Esser un poc semblant amb una cosa; despertar, per semblança, la idea d'aquesta cosa. Les montanyes de Massanet de Cabrenys, que amb sos merlets recorden les de Montserrat, Verdaguer Exc. 58. Un soroll llunyà i persistent que recordava el d'un motor a mitja màquina, Pla SB 134.
|| 2. intr. Venir o estar present a la memòria. Recordar vos pot com l'altre dia... a vós expressament manam..., doc. a. 1358 (BSAL, iii, 22). No'm recorda que ves anch | una tan graciosa scala, Turmeda Diuis. 7. Impossible és que t'ho pogués tot dir, però diré't ço que'm recordarà, Metge Somni iii. A nós recorda bé que lavors... fahem certes assignacions de monedes, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 562). Si'ls recordaua del inhumà cruel trayment de Eneas, Corella Obres 21. Aquestes quatre retxes no m'han recordat, Ignor. 7.
|| 3. tr. o refl. Representar-se en la ment una cosa passada; tenir present en la memòria; cast. acordarse, recordar. a) tr., amb complement directe de la cosa que es té present en la memòria. A recordar nos convé d'on som venguts, Llull Blanq. 5. Elles entenen... saber parlar diversos lenguatges, recordar moltes cançons e noves rimades, Metge Somni iii. Encara s'espantava recordant com per poch era restat que aquell no era mort, Alegre Transf. 60. I en alguna illa..., tot recordant la terra catalana, anem's-en a morir, Canigó xii. I recordo amb amor les ruines, Massó Croq. 202.—b) refl., amb complement unit per la preposició de. Mas recordà-se de les grans riqueses temporals, Llull Blanq. 1. Per ço que's recordassen de ço que feya mester, Muntaner Cròn., c. 272. Tantost se recorda d'aquell temps primer, Viudes donz. 283.—c) refl., amb complement verbal introduït per la conjunció que. Senyor, me recort que és veritat tot lo que vostra Senyoria ha dit, Tirant, c. 19.
|| 4. tr. o refl. Representar-se en la ment, fixar l'atenció en una cosa (encara que no sigui passada); cast. acordarse, tener presente. No't vulles torbar de ço que aquest t'a dit, mas recorda't que est joue home, Curial, i, 11.
|| 5. ant. Prestar atenció, adquirir consciència clara; cast. recordar. Com ell entès ço que ells li deyen, recordà's e pensà's que axí era veritat, Muntaner Cròn., c. 55. E rominant | què fer deuria, | ... | yo'm recordí | e acordí | ... | que la prengués | per companyona, Spill 3881.
|| 6. ant., intr. o refl. Tornar en si, recobrar l'ús dels sentits o de les facultats anímiques; cast. recordar, recobrarse, volver en sí. Tirant staua alienat..., e hauent stat per bon spay de temps, recordà's e dix, Tirant, c. 214. Encara la princesa no era tornada en son recort, que tres hores estigué sens recordar-se, Tirant, c. 221. Viu-lo star axí com a mort, e mirà'l-se per una gran stona, dins la qual lo caualler recordà e viu-se en terra, Curial, i, 18.
    Fon.:
rəkuɾdá (or., men., eiv.); rekoɾdá (occ.); rekoɾdáɾ (val.); rəkoɾdá (mall.).
    Var. form.
(dial.): enrecordar-se.
    Etim.:
del llatí recordare, mat. sign.

2. RECORDAR v. intr.
Recordellar (Bunyola, Es Llombards). «Aquesta ovella ha recordat».
    Etim.:
derivat de record, art. 2.