Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  recruar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECRUAR v.
|| 1. intr. o refl. Tornar prendre aspecte o consistència de cru. a) Empedreir-se les patates per haver-hi afegit aigua freda (Berga, Benassal).
|| 2. intr. Prendre nou increment una cosa física o moral considerada dolenta (una malaltia, una tempesta, una passió excessiva); cast. recrudecer, agravarse, recaer (en una malaltia). Lauòs recruant-li lo dol lamentable, Passi cobles 111. Considera quant prest les nostres passions se rebellen e recruen, Moral Cons. 24. Recruar: De integro in morbum incidere, Pou Thes. 192. Tracta del principi de la malaltia del senyor Rey aprés que fou recruat, Carbonell Ex. Joan II, c. 11. Mentres la borrasca recruava pel defora, Girbal Pere Llarch 186.
|| 3. tr. Fer que prengui nou increment (un mal físic o moral); cast. reavivar. «El Huracán» havia recruat en el cor de don Pau la punxada d'algun dia ferint son amor propi, Oller Vilaniu 337.
|| 4. intr. Saber greu, causar disgust (Eiv.); cast. saber mal. «Tota la vida em recruarà de no haver-li deixat fer aquest gust».
    Fon.:
rəkɾuá (or., bal.).
    Etim.:
derivat de cru, amb el prefix re-.