Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  rectificar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECTIFICAR v. tr.: cast. rectificar.
|| 1. Fer recte. «Caldrà rectificar aquesta carretera».
|| 2. Fer més pur, més net de substàncies estranyes. Es diu principalment dels líquids que es purifiquen per una nova destil·lació. Sia distillada altra vegada ab lo dit cànter de vy e serà retificada, Micer Johan 429. Digereix e rectifica tota humor freda e crua, Albert G., Ques. 20 vo. L'oli rectifica e esmena les compostes, Cauliach Coll., 3, 1a, 1.
|| 3. Fer més exacte o més conforme a veritat o raó; esmenar, corregir. Si trobats que no'ls agen observats..., fet jutgiar lo falliment per dret et rectificar lo negoci, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 750). Me sabrà greu no haver de rectificar aquesta notícia, Roq. 44. a) Declarar un error comès pel mateix qui el declara o per un altre. «El periòdic havia insultat el president, però després ha rectificat».
    Fon.:
rəktifiká (Barc.); rektifikáɾ (Val.); rəttifiсá (Palma).
    Etim.:
pres del llatí rectificare, mat. sign.