DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECTITUD f.
Qualitat de recte; cast. rectitud. a) En sentit físic. Una rotunditat mesclada ab un poch de rectitud i planícia, Albert G., Ques. 75.—b) En sentit moral o intel·lectual. Ab dolor d'usar de rectitut | lo publich hoy un tal procés acaça, Martínez 105. En lo negoci moral... es cercada rectitut de voluntat, Egidi Romà, i, pt. 1a, 1.
    Fon.: rəktitút (Barc.); rektitút (Val.); rəttitút (Palma).