DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECUIT
|| 1. adj. (f. RECUITA) Cuit de nou; molt cuit; cast. recocho, recocido. A una nina es sol la tenia recuyta, Roq. 26. a) fig. Endurit per l'ús. Dieu que les viudes, per ser molt recuytes, no us poden complaure, Viudes donz. 198.
|| 2. m. Pa que es recou i després es pica dins el morter i serveix com a ingredient de certes salses (Falset).
|| 3. m. Llet presa amb herbacol i deixada escórrer dins un drap, de manera que se n'elimini la part aquosa (Cerdanya, Gironès, Empordà, Plana de Vic); cast. requesón. Recuyt o broçat: Recoctum, serum recoctum, Pou Thes. 136. La llet, que baixen a vendre a la vila, ja en el seu estat natural, ja convertida en recuit i formatge, Pous Empord. 155.
    Fon.: rəkúјt (or.).
    Sinòn.:— || 3, brossat, mató.
    Etim.: del llatí recŏctu, supí de recoquĕre, ‘recoure’.