DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECULAR v. intr. o tr.: cast. recular.
I. intr.
|| 1. Caminar cap enrera. Cuydau de morir esser luny, | clerch espantat per recular | mirau detràs, vejau qui us puny, Carbonell Dança Mort. Fugen les aus salvatges, reculen els xacals, Alcover Poem. Bíbl. 74.
|| 2. Tornar arrera, anar en sentit contrari d'abans; cast. retroceder. Sortiren los somatens al camí real y los feren recular, Cròn. Guerra Indep. Penedès. a) fig., aplicat al temps. La nit recula, empesa per la claror del dia, Canigó xii. Reculem quatre-cents anys, Verdaguer Exc. 76.
|| 3. fig. Deixar de progressar i més aviat perdre força, intensitat, poder, etc. La dolorosa nova es va escampar per la vila, y varen recular la meytat de las esperansas que s'havien tingut, Genís Jul. 31.
|| 4. fig. Desistir, cedir en l'acció o en els propòsits. En aquests casos, mentre compti amb diners mai reculo, Pons Com an. 46.
II. tr.
|| 1. Fer anar arrera. Reculau aquell banch: Sedile illud retro amove, Lacavalleria Gazoph. Es movien al compàs de la música reculant lo peu dret enrera, Serra Calend. 254.
|| 2. Retardar, portar a una època més allunyada. Recular o retardar alguna cosa: Aliquid retardare, alicui rei afferre moram, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. a) Esporgar una olivera (Vallès, ap. Cost. Cat. i, 155).—b) Podar regularment una vinya espodassada (Labèrnia-S. Dicc.).
    Etim.: compost parasintètic de re- (indicant posterioritat) i cul.