DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RECURS m.: cast. recurso.
|| 1. Acció i efecte de recórrer. Hagut a nós recurs sobre les dites coses, doc. a. 1487 (Hist. Sóller, i, 797). Quan de aigua necessiten, a vós tenen lo recurs, Goigs (ap. Serra Calend. folkl. 234).
|| 2. Allò a què hom recorre. No hi va haver altre recurs que baxar, Vilanova Obres, xi, 77. A manca de recurs més satisfactori, Ruyra Parada 50. a) pl. Allò de què hom es pot valer per a aconseguir quelcom, per a reeixir, i especialment per a subsistir. Per dir-la vera, és homo de pochs recursos, Aguiló Poes. 156. Que no els escassejessin els recursos per a viure feliços, Pons Auca 205. Com molts homes sens recursos, entregats a la desesperació, va començar a emborratxar-se, Rusiñol Fulls 48.
    Fon.: rəkúɾs (or., bal.); rekúɾs (occ., val.).
    Var. form. ant.: recors (Sens tota appellació, reclamació o recors, doc. a. 1390, Col. Bof. viii, 329; Recorses e remeys contra ses males cobejances, Eximenis II Reg., c. 27); recós (Com més seràs temptada, lavors hages major recós a oració, Canals Carta, c. 68; E lo recós és sol a Déu, Ausiàs March cxxviii).
    Etim.: del llatí recŭrsu, mat. sign. ||1. La forma recurs és un cultisme, i recors o recós són les formes d'evolució popular del mot.