DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATREDEMPCIÓ f.
Acció de redimir; cast. redención. Lo maestre no pusqua dar ni vendre ni cambiar ni alienar les possessions del orde si no per redempció dels catius, Orde Mercè, c. 45. ¿No hi haurà redempció per a una ànima en pena?, Maragall Enllà 39. Especialment: a) Acció de redimir els homes del pecat, exercida per Jesucrist. Volch sufrir mort e martiri per la nostra redempció, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 163). Posant en son front am la senyal de la creu la bandera de la redempció, Verdaguer Exc. 84.
Fon.: rəðənsió (or., bal.); reðensió (occ., val.).
Var. ort. ant.: redemptio (Pere IV, Cròn. 19); redemcio (doc. a. 1486, ap. Aguió Dicc.); redenció (Riber Sol ixent 87).
Var. form. ant.: redempçó (Sens tota demanda e sens tota redempçó, Capit. Llorens 1211; Aprés lo part de la nostra redempçó verge romàs, Ordin. Palat. 222); reemçó, remçó (V. l'article remçó).
Etim.: pres del llatí redemptiōne, mat. sign.