DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REDIMIR v. tr. (ant. redemir): cast. redimir.
|| 1. Alliberar de captivitat o sotmissió pagant un preu per obtenir l'alliberament. Lo regne de Mayorca e de València... ayudaren al molt noble senyor En Jacme a redemir, conservar e defendre, Cost. Tort. 7. Redemir o rescatar als esclaus: Pretio captivos redimere, Lacavalleria Gazoph. Val bé la pena que sos amadors li consagren esforços y treball per a redimir-la d'oblit y desconeixença, Obrador Arq. lit. 47.
|| 2. Alliberar d'una obligació pagant un preu; reobtenir una cosa pagant el que calgui. «Tenien la casa hipotecada, però ja l'han redimida».
|| 3. fig. Retornar a algú la seva capacitat per a conviure o actuar socialment; rehabilitar. N'hi ha que per atzar prevaricaren, | i la ciutat ni redimits els vol, Alcover Poem. Bíbl. 48.
    Fon.: rəðimí (or., bal.); reðimí (occ.); reðimíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. ant.: reembre.
    Etim.: pres del llatí redĭmĕre, mat. sign.