DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REDOBLAR v. tr. o intr.: cast. redoblar.
|| 1. tr. Fer doble; fer doblement intens; repetir. Si cinch talens | o dos que tens | acomanats, | negociant | e ben obrant | redoblaràs | e los retràs | multiplicats, Spill 12661. Lo parentat | nostra amistat | redoblaria, Spill 6437. Ab redoblades forces lo furiós combatre, Alegre Transf. 42. Aleshores redoblau-li la aygua, Agustí Secr. 85. A la porta sentiren | cop redoblat, Costa Agre terra 61.
|| 2. intr. Esdevenir doble, esser augmentat considerablement, repetit. Els cops de bastons i de peus van redoblar, més espantosos que mai, Oller Febre, i, 143.
|| 3. intr. a) Sonar el tambor batent-lo molt ràpidament i repetidament amb les macetes. Les trampes baten més fort, redobla el tamborino y balla tota la comitiva, Vilanova Obres, iv, 253. Sa banda tocant pas doble, es tamborers redoblant, Ignor. 32.—b) Fer una sèrie molt ràpida d'articulacions guturals per unir el cant, entre cada dues cançons populars (Eiv.).—c) Refilar, cantar amb ràpides i repetides modulacions, sobretot el pinsà o el passarell; cast. gorjear, trinar.
|| 4. absol. Enviar noves comandacions o salutacions; retornar-les a qui n'ha enviades (Mall.). «En Joan te comana molt.—Idò ja redoblaràs!» (=ja el comanaràs molt a ell, de part meva). «Comandacions rebreu | per les ones de la mar, | i a cada ona que veureu | serà que torn redoblar» (cançó pop.).
    Fon.: rəðubblá (or., men.); reðoblá (occ.); reðoβláɾ (val.); rəðobblá (mall.).
    Etim.: compost del prefix re- i del verb doblar.