Diccionari Catalą-Valencią-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  redoblar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

REDOBLAR v. tr. o intr.: cast. redoblar.
|| 1. tr. Fer doble; fer doblement intens; repetir. Si cinch talens | o dos que tens | acomanats, | negociant | e ben obrant | redoblarąs | e los retrąs | multiplicats, Spill 12661. Lo parentat | nostra amistat | redoblaria, Spill 6437. Ab redoblades forces lo furiós combatre, Alegre Transf. 42. Aleshores redoblau-li la aygua, Agustķ Secr. 85. A la porta sentiren | cop redoblat, Costa Agre terra 61.
|| 2. intr. Esdevenir doble, esser augmentat considerablement, repetit. Els cops de bastons i de peus van redoblar, més espantosos que mai, Oller Febre, i, 143.
|| 3. intr. a) Sonar el tambor batent-lo molt rąpidament i repetidament amb les macetes. Les trampes baten més fort, redobla el tamborino y balla tota la comitiva, Vilanova Obres, iv, 253. Sa banda tocant pas doble, es tamborers redoblant, Ignor. 32.—b) Fer una sčrie molt rąpida d'articulacions guturals per unir el cant, entre cada dues canēons populars (Eiv.).—c) Refilar, cantar amb rąpides i repetides modulacions, sobretot el pinsą o el passarell; cast. gorjear, trinar.
|| 4. absol. Enviar noves comandacions o salutacions; retornar-les a qui n'ha enviades (Mall.). «En Joan te comana molt.—Idņ ja redoblarąs!» (=ja el comanarąs molt a ell, de part meva). «Comandacions rebreu | per les ones de la mar, | i a cada ona que veureu | serą que torn redoblar» (canēó pop.).
    Fon.:
rəšubblį (or., men.); rešoblį (occ.); rešoβlįɾ (val.); rəšobblį (mall.).
    Etim.:
compost del prefix re- i del verb doblar.