Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reducte
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REDUCTE m.
Obra de fortificació completament tancada; cast. reducto. En els vaixells de guerra, espai semicircular sortint de la coberta i destinat a la instal·lació de peces d'artilleria. a) fig. Lloc o situació difícil d'expugnar. Cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, Vayreda Puny. 21. Acullint-se al darrer reducte, no volia afluixar, Pons Llar 103.
    Fon.:
rəðúktə (Barc.); reðúkte (Val.); rəðúttə (Palma).
    Var. form.
(castellanisme): reducto (Reducto, espècie de fortificació per a la defensa de la trinxera, Lacavalleria Gazoph.).
    Etim.:
pres del llatí redūctum, ‘reduït’.