Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reduir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REDUIR v. tr.: cast. reducir.
|| 1. Tornar una cosa al seu estat natural, al lloc que ocupava abans o a la situació anterior. Lo Senyor que ha donat al home sentència de mort per lo peccat seu, ell mateix lo pot reduir a vida, Villena Vita Chr., c. 15. Los qui renegat hauien féu reduir a la sancta fe catòlica, Tirant, c. 441. Especialment: a) en med., Tornar al seu lloc i estat natural un òrgan o membre desviat. Lo separat se aiunta consoldant les nafres e reduint les àlgebres, Cauliach Coll., pròl. La més difícil a desligar e a reduir és la iunctura del colze, ibid., ll. i, d. 2a, c. 4.—b) Reduir a memòria: fer recordar, tornar al record. Si no't recorda, digues-ho, y reduir-t'ho-he a memòria, Metge Somni i. E reduesch a la memòria de la senyoria vostra aquelles almoynes e caritats, Tirant, c. 20. Solament te vull reduir a memòria que't membre que est meu, Curial, i, 15.
|| 2. Fer anar o portar una persona o cosa fins a un cert lloc, estat o situació. Los deffalliments de les causes deffectiues se deuen reduir en Déu..., com Déus sia pura bonesa e totes coses reduesca a si mateix, Genebreda Cons. 165. Venus ha tan dolça parleria | que tot voler a si lo reduheix, Ausiàs March lxxv. Un clergue volent-lo reduyr a penitència, lo caualler li dix..., Eximplis, i, 278. Jo estich reduhit a una misèria estrema, Lacavalleria Gazoph. Aquesta ciutat fou reduhida per la fam a la última estremitat, ibid. Reduir a notícia: posar en coneixença d'una cosa. Yo miserable peccador, per la vostra immensa bondat só reduyt a verdadera notícia de mos peccats, Tirant, c. 276. Especialment: a) Vèncer la resistència d'algú, doblegar-ne la voluntat. Per reduir-la | jugava birla | sovent ab ella, Spill 3027. Reduir-se: deposar una actitud, un error; rendir-se, deixar d'actuar de tal o tal manera. Juan Miró, de germania al principi y elet..., y aprés se revocà e reduhí molt, doc. a. 1526 (Hist. Sóller, i, 897).
|| 3. Convertir una cosa a una forma, estat o condició diferent de la primitiva, sia molent-la, sia batent-la, remullant-la, etc. Tot allò se reduhirà a no res o en fum, Lacavalleria Gazoph. Per rompre y esquerdar les més macisses roques... fins a dexar-les reduhides a menuda arena, Penya Mos. iii, 59. a) en matem., Canviar la forma o denominació d'una expressió, d'una quantitat, sense canviar-ne el valor. Abolints encara tota divisió et denominació de mans... e reduints-ho a unitat, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 317). Que primer no sien reduyts a un denominador comú, Ventallol Pract. Merc. L'ebanista... reduhia metros a pams, pessetas a duros, Pons Auca 131.—b) en quím., Treure d'un mineral l'element metàl·lic llevant-ne els elements no metàl·lics; llevar l'oxigen; sotmetre a l'acció de l'hidrogen (per oposició a oxidar).—c) Fer menys líquid o clar un compost, per evaporació. Les dones... amb most hi fan mostillo... que s'obté reduint-lo al foc, Serra Calend. folkl. 267.
|| 4. Dur una cosa a una nova situació, fer-la passar a un estat diferent, donar-li una forma distinta. Amor pot les coses difícils reduyr a tota facilitat, Tirant, c. 363. Abundància e fretura és reduida a egualtat, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 10. Un escriptor de retxa que haja reduit a principis les moltes regles y coneixements... que ha de tenir un barber, Penya Mos. iii, 115. Reduir en escrit: (ant.) posar en escriptura. Féu recitar... e en aquest scrit reduit [sic] les coses seguents, doc. a. 1451 (Hist. Sóller, i, 474).Reduir en pla o en vulgar: (ant.) traduir, posar en llengua vulgar. Havem-lo encarregat... que'ns expona e reduesque de latí en nostre vulgar alscuns libres, doc. a. 1391 (Rubió Docs. cult. i, 371).
|| 5. Disminuir; fer més petit. Reduiren lo salari de XLIIII liures d'en Benet Çaclosa... a salari de XXX liures annuals, doc. a. 1426 (Ardits, i, 245). Que puga abreviar les tres hores de lectura y reduhir-les a dos, Ordin. Univ. 1638, f. 39. Reduir un dibuix, un gravat, una fotografia, etc.: reproduir-lo en una grossària inferior a la de l'original. Reduir un escrit, un llibre, etc.: resumir-lo, exposar-ne les idees o el contingut en més poques paraules. Reduhir un llibre en poques planetes, Lacavalleria Gazoph. Reduir una partitura: modificar-la eliminant-ne les notes menys importants perquè pugui adaptar-se a esser executada amb un sol instrument o amb menys instruments dels que intervenien en la versió primitiva.
|| 6. refl. Limitar-se, consistir essencialment (en tal o tal cosa) prescindint d'elements accidentals. Los peccats tots se redoexen a certes spècies, Eximenis Terç, c. 294 (ap. Arch. Ib. Am. 1923, p. 393). Ses coses d'aquest món se reduexen a tres: 1a, fer y desfer; 2a, omplir y buydar; 3a, anar y venir, Ignor. 12. Es funeral des mort se reduiria a passar-li el rosari, Roq. 9. Aprés d'unes quantes llissons d'economia, que podien reduhir-se a no comprar més de lo just y regatejar-ho forsa, Pons Auca 125.
    Fon.:
rəðuí (or., bal.); reðuí (occ.); reðuíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. form.:
redur (ant.).
    Etim.:
pres del llatí redūcĕre, mat. sign.