Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reeixir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REEIXIR v. intr.
|| 1. Sobresortir, ressaltar; cast. destacarse, resaltar. Reeixint del fons de la roda com un esmaltat camafeu, Pons Com an. 16.
|| 2. Deixar-se veure, aparèixer; cast. aparecer. Com si la revifalla de son ésser, ans de reeixir en son cos, es manifestés en la seva ànima, Pons Com an. 114.
|| 3. Resultar, arribar a esser; cast. resultar. La qual rajoleta... en cert rehex millor que la de Manizes, doc. a. 1494 (Archivo, vii, 127). Lo hivern reixirà plujós, Agustí Secr. 3. Fa que la llana rehix més delicada y llarga, Agustí Secr. 174. Ell ha reexit lo més gran príncep que fos may estat, Lacavalleria Gazoph. Te comptaré com me va reeixir, Bergue Fables 111. A trista cosa reïx la llibertat sense la saviesa, Carner Bonh. 167.
|| 4. Sortir bé, resultar així com hom s'havia proposat; cast. salir bien, resultar bien. Veyent açò..., que'l seu pensament no li n'hauia reexit, Boades Feyts 84. Mes coses no me reixen sempre, Lacavalleria Gazoph. Lo castigaran encara que li rehisca, Moradell Prel. 21. Lo gran secret d'aquest arròs és la salsa de tomàtech... Los tomàquets han de ser de Vilanova, o si no, no rehix: surt aygualit, Vilanova Obres, iv, 174.
|| 5. Tenir bon èxit, aconseguir; cast. tener éxito, conseguir. Volia dir... però no'n reixí: la llengua se li feia un cargol, Víct. Cat., Ombr. 80. No para de cridar i de tirar-los rocs i més rocs sense reeixir a descompartir-les, Massó Croq. 19.
    Var. form.:
reíxer, rèixer (Per fer rècha [=rèixer] la meua afere, Saisset Vinyes i dones 5).
    Fon.:
rəəʃí (or.); reeјʃíɾ (val.); rəíʃəɾə (St. Feliu de G.); rέʃə (Ross., Conflent).
    Conjug.:
segons el model eixir.
    Var. form.
ant.: reseixir.
    Etim.:
de eixir, prefixat amb re- intensiu. Es possible que s'hagi format per imitació de l'it. riuscire, com s'hi ha format el sinònim fr. réussir.