Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. referir
veure  2. referir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REFERIR v. tr.
|| 1. ant. Fer tornar arrera; portar al punt de procedència. Féu mala mar, que referia aquel uent a la Proença al uent de libeig que feyt hauia, Jaume I, Cròn. 57. Meta's cotliri de fels..., que aquels són cels que molt referen l'aygua e conforten la vista, Alcoatí 30 vo. a) En sentit immaterial. Bega ayga freda ab oximel... e referrà la dolor del tot, Alcoatí 33 vo. Volent referir e tornar tota aquella lahor e magnificència a la Magestat diuina, Villena Vita Chr., c. 61.
|| 2. ant. Repetir, expressar més d'una vegada; cast. repetir. La qual cosa regraciam molt a vostra gran Altesa e us en referim multiplicades accions de gràcies, doc. a. 1439 (Capmany Mem. ii, 240). E Tirant referint-li més gràcies aplegaren a la porta, Tirant, c. 267.
|| 3. Contar, fer saber una cosa que s'ha sentit dir, que s'ha rebut l'encàrrec de manifestar; cast. referir. Pensaria en tots los remeys que li semblaria s'i poguessen donar, e en aprés ho referrien a la sua Senyoria, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 279). La senyoria vostra no's recort del que altra volta vos és stat per mi referit, Tirant, c. 317. Es predicador referia allò que conta s'Evangeli, Ignor. 37. Les tumultuoses accions humanes que refereix aquest llibre, Caselles Mult.7. Sa rondalla... us l'hai referida tal com va contar-me-la s'avi, Ruyra Parada 44.
|| 4. Dirigir una cosa a una altra com a la seva causa, raó d'esser o d'obrar; cast. referir. Ell refereix totes les coses a son interés, Lacavalleria Gazoph.
|| 5. refl. Remetre's, una persona, a allò que abans s'ha dit; recomanar que ho recordin o rellegeixin; cast. referirse. Per aquell me refir a les paraules pasades entre vós e yo, doc. a. 1472 (Misc. Rubió, iii, 24). Segons pus larch són contengudes... en la dita letra... a la qual me refir, doc. a. 1479 (arx. parr. de Guardiolada). Car los passats foscament la sentiren, | e los presents a lurs dits se refiren, Ausiàs March cxiii.
|| 6. refl. Tenir una cosa relació amb una altra com amb el seu objecte propi; parlar algú en relació a una cosa com a objecte vertader d'allò que es pensa o es diu; cast. referirse. La dita sentència... lohant y amologant aquella y cosas en aquella contengudas en tot y per tot a lo que se referexen, doc. a. 1521 (Hist. Sóller, i, 523). Deix dins es tinter tot quant se refereix a sa seua jovintut, Maura Aygof. 48. Jo em referesch an es purgatori de bon de veres, Ignor. 19. Què li ha semblat?—em va dir, referint-se al jove, Pons Com an. 175.
    Fon.:
rəfəɾí (pir-or., or., bal.); refeɾí (occ.); refeɾíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí referre, mat. sign.

2. REFERIR v. tr.
Donar a una paret una capa de calç i grava o de guix, per allisar-ne la superfície i preparar-la per eixalbar-la (Bal.); cast. revocar. Teniu a fer erbancar lo portell del single de paret de pedre y morter referit de fora de bona argamassa, doc. a. 1540 (Hist. Sóller, ii, 59). Contra sa paret, per gruxada y per ben referida que sia, Ignor. 6.
    Fon.:
rəfəɾí (bal.).