Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  refermar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFERMAR v. tr. o intr.
|| 1. tr. Tornar fer ferm (allò que s'havia afluixat, debilitat, o que havia cessat d'estar en vigor); cast. reanudar, renovar. Fo feyta la pau e refermada entre ells, Muntaner Cròn., c. 177. Que si lo cònsol... és persona de bé..., li puxe esser refermat lo dit consolat a altres tres anys, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 158). Lo rey Scariano féu scusació a Tirant del seu defalt, e refermaren la amor, Tirant, c. 319. No li va dir res de refermar sa lloga, Alcover Cont. 382. Els metges refermaren la tasca abandonada, Vidal Mirall 72.
|| 2. tr. Fer més ferm; reforçar, fer fort; cast. reafirmar, afianzar. Unció és, fill, lo derrer sagrament..., lo qual sagrament referma e conferma tots los altres sagraments, Llull Doctr. Puer., c. 29. La fermetat per les dites tribulacions és refermada, Villena Vita Chr., c. 29. Vostra dolor en tal grau se refferma, Trobes V. Maria 126. Cayent y tot la Pona de cul a terra al refermar l'estrebada, Pons Auca 46. a) Corroborar, tornar fer una afirmació. Nos ho ha refermat lo dit cardenal, doc. a. 1312 (Miret Templers 379). Digats que us adormits... e... nós hy anirem a ell e refermar-ho-hem en guisa que siats creguts, Serra Gèn. 231.—b) refl. Ratificar-se, tornar afirmar allò que abans ja s'havia dit o pensat. Pensà de nou en son pervindre, refermant-se en sos propòsits, Pons Auca 167.
|| 3. tr. Recolzar; posar una cosa de manera que se sostingui o descansi damunt un suport (Maestrat, Cast.); cast. apoyar. Pedra molt ferma | ab què's referma | tot lo senat, Spill 13896. a) fig. Mostre-li per quins graus és muntat en aquesta real altesa e ab quin saber s'i deu refermar, Letra Rey. Cost. 53. Tant és lo mal regiment que s'ich té, que no's pot hom refermar en niguna cosa, doc. a. 1508 (BSAL, x, 317).
|| 4. intr. Fer-se més ferm, augmentar d'intensitat; cast. arreciar. «El vent ha refermat». «La tempesta referma». Com més afferm | e en conèxer sos fets referm, | menys conech d'ell, Pere Torrella (Cançon. Univ. 190). Com, en lloc de minvar, la pluja anés refermant de minut en minut, Víct. Cat., Ombr. 21.
    Fon.:
rəfəɾmá (or., bal.); refeɾmá (occ.); refeɾmáɾ (val.).
    Var. form.:
reafermar (Adlert Salze 31).
    Etim.:
pres del llatí refĭrmare, mat. sign.