DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFILAR v. tr. o intr.
I. tr.
|| 1. Agusar; fer acabar en punta; cast. aguzar, afilar. «Ja pots refilar les ungles!»a) especialment, Agusar el bigoti. Aportant cabelleres, cabells llarchs, mostatxos refilats, doc. a. 1666 (BSAL, iii, 167).—b) fig. «Cal refilar l'enginy».
|| 2. Picar els cércols de les bótes per fixar-los al lloc que els correspon (or., occ.).
II. || 1. Cantar o sonar fent refilets; cast. gorjear, trinar. a) intr. «En esser post es solei, | ja no és hora de cantar; | ¿saps quan has de refilar? | Com ne fa d'aquell vermei» (cançó pop. Mall.). Per mi refilen tórtores i merles, Verdaguer Idilis. Els músics... refilaven de valent, Massó Croq. 61.—b) tr. Refila que refila el cant de Gabriel, Verdaguer Flors Mar. 94. Refilar la veu: cantar molt bé, modulant graciosament i adornant les notes (Mall.).
|| 2. ant. Roncar. En lo punt en lo qual més la son nos liga | y dels treballs la gran fatiga | sol descanssar, | en començant a refilar, | yo somniaua, Somni J. Joan 78.
|| 3. intr. Volar o córrer veloçment, brunzint (val.); cast. rehilar.
|| 4. tr. Llençar una cosa lluny amb força (Escrig Ll., Martí G. Diccs.). Ser més ruín que la tenca, | és pitjor que lo que tiren | y com ya no hu vol ningú | al escusat ho refilen, Martí G., Tip. mod. ii, 166.
|| 5. tr. Sortejar llençant en l'aire una moneda o una altra cosa (Escrig-Ll., Martí G. Diccs.).
|| 6. Menjar o beure molt de pressa (Martí G. Dicc.).
    Fon.: rəfilá (or., bal.); refilá (occ.); refiláɾ (val.).
    Etim.: de filar, amb el prefix re-.