Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reflectir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFLECTIR v. tr. o intr.
I. tr.
|| 1. Rebutjar els raigs de llum o cosa semblant sense absorbir-los i fent-los tornar arrera amb canvi major o menor de direcció; cast. reflejar. Una spasa nua havia 'n la mà | qui reflectia axí sos raigs vers nós, Febrer Purg. ix, 83. Es un raig de blanca lluna | ... | que en el cor de la nit bruna | reflecteix la llum del sol, Salvà Poes. 107.
|| 2. Reproduir la imatge d'una cosa pel retorn o o desviació dels raigs lluminosos; cast. reflejar. I reflectint lo firmament en l'aigua, Canigó iv. Reflecteix dins l'ull la gran planura, Riber Sol ixent 54. a) refl. Sa claror des festers s'emmirayava y reflectia dins ses aygos tranquiles des port, Roq. 32.
|| 3. fig. Deixar veure, expressar una cosa com si fos per un mirall; cast. reflejar. La nostra literatura popular reflecteix, poch sà poch llà, lo meteix que reflecteixen les altres, Alcover Rond. i, pròl.
II. intr. o refl. Reflexionar. Havent-se axí matex reflectit que de este modo quedarien sens remediar les necessidats més graves, Actes Cap. Seu Mall., a. 1755, f. 277. El verí d'aquella imaginació que no el deixava reflectir ni reposar, Oller Febre, ii, 278. Aquest significat de reflectir és viu al Rosselló i a l'Empordà.
    Fon.:
rəfləktí (or.); reflektíɾ (val., en llenguatge literari); rəfləttí (mall., en el llenguatge literari).
    Conjug.:
segons el model de partir.
    Etim.:
pres del llatí reflectĕre, ‘doblegar, girar’, ‘reflexionar’.