Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  refluir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFLUIR v.; cast. refluir.
|| 1. intr. Tornar arrera un líquid o cosa anàloga. Y al refluir l'onada quan ja li apar que minva, Atlàntida vi. Voltats de seques que..., quan l'aigua refluïa a llur entorn... es cobrien d'escumes, Ruyra Pinya, i, 23.
|| 2. tr. Fer tornar arrera (sobretot un líquid o cosa anàloga). L'àer reflueix aquella calor al foc, Llull Arbre Sc. i, 70. El començament reflueix sa mala semblança a la privació de fi, Llull Arbre Sc. i, 273. Refluex l'ayre al foc la secor..., e'l foc refluex aquella secor al àer ab sa calor, Llull Arbre Sc. iii, 454.
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí refluĕre, mat. sign.