DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFORÇAR v.: cast. reforzar.
|| 1. tr. Fer més fort; donar més força. La post de cendatz, reforsatz o plans, doc. a. 1284 (RLR, iv, 372). N'i hac tants... que reforçaren aquella Unió ab la host de la ciutat, Pere IV, Cròn. 284. Jamés per la dita Universitat la dita tàpia o mur fou adobada ni reforçada, doc. a. 1387 (Mostassaf 163). Ni el cor reforçà gens son tic-tac, Víct. Cat., Ombr. 15. Especialment: a) En l'ofici d'adobers, operació de posar els cuiros dins una tina o clot de devers un metre cúbic de capacitat (anomenat reforç), amb roldó o escorça, i anar-los aplanant per pressió a fi de donar-los consistència (Barcelona, Igualada).
|| 2. refl. o intr. Recobrar la força; tornar fort altra vegada. «El vent ha reforçat». «El malalt va reforçan cada dia».
    Fon.: rəfuɾsá (or., men., eiv.); refoɾsá (occ.); refoɾsáɾ (val.); rəfoɾsá (mall.).
    Etim.: derivat de força en composició amb el prefix iteratiu re-.