Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reformar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFORMAR v. tr.: cast. reformar.
|| 1. Tornar una cosa a la seva forma anterior. Havem acordat de passar a la illa per cobrar y reformar y fortificar aquella y tornar-la a la nostra senyoria, Pere IV, Cròn. 314. Encara haueu vós a romandre en aquest món per reformar la fe en los coratges de les gents, Sermons SVF, i, 32. Sereu Moysès qui'l món tot reformà, Passi cobles 86. Lo qual per vós lo deformat reforma, Trobes V. Maria [115]. Especialment: a) Restituir una orde religiosa a la seva forma o disciplina primitiva. Obtingueren del Papa Alexànder jutges delegats o comissaris per reformar los monastirs de religiosos, Tomich Hist. 287. Reformant del Carmelo sa regla, Aguiló Poes. 127.
|| 2. Modificar una cosa donant-li una nova forma, disposició, etc., principalment amb intenció de millorar-la. Hi ha unes lleys a posta per reformar ses viles, Ignor. 32. Vull reformar mon galliner, Penya Poes. 149.
    Fon.:
rəfuɾmá (or., men., eiv.); refomáɾ (occ.); refoɾmáɾ (val.); rəfoɾmá (mall.).
    Etim.:
pres del llatí reformare, mat. sign.