Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  refredar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFREDAR v.
|| 1. tr. Fer tornar fred, o més fred; cast. enfriar. a) En sentit físic. Se marauellà... perque la neu en què staua lo reffredaua, Llull Felix, pt. i, c. 5. Quatre bacines foradades per a refredar moneda, doc. a. 1465 (BDC, xxiv, 125). Prin hom una escudella del brou e refreda'l hom, Flos medic. 239. Lo coit refreda les parts de sobre, Albert G., Ques. 45.—b) En sentit moral. La qual caritat és huy molt refredada, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter, i, 771). La ruda sàpies que refreda luxúria, Macer Erbes.
|| 2. refl. o intr. Esdevenir fred, o més fred; cast. enfriarse. a) En sentit físic. Volen sentir plaser... en reffredant quant han calor, Llull Felix, pt. viii, c. 17. Axí com l'aigua s'escalfa ab lo foch e com lo'n tollen refreda, Jahuda Dits, c. 29. Tirant bascaua per les nafres qui's refredauen, Tirant, c. 59. Tirant es cafè de glop en glop dins es platillo perque refred, Roq. 26. Apa! Que l'escudella es refreda!, Pons Auca 233.—b) En sentit moral. Per tal que la nostra esperansa no la partescam..., ni'ns refredem d'amar vós, Llull Cont. 20, 30. Per ço que'l rebtàs si's fos refredat de la devoció que sulia haver, Llull Blanq. 78, 7. E aprés auant reffredà's en lo seruey de Déu, Eximplis, ii, 114. S'afecte que jo tenia a sa meua dona s'anava refredant de mala manera, Roq. 44. No deixis refredar l'entusiasme, Oller Febre, ii, 191. Refredar-se o Refredar: repensar-se i desistir d'una cosa que es tenia intenció de fer. «Hi estava ben engrescat de fer-ho, però me n'he refredat». «Volia esser capellà, però aviat va refredar».
|| 3. Produir un refredat, un constipat de les vies respiratòries; refl., Agafar un constipat; cast. resfriar, constipar. «Aquell airet que feia ahir a la vora de la porta, em va refredar». Com fo partit de Barcelona, que's llevà gran matí, ell se refredà, Muntaner Cròn., c. 143. E dix la emperadriu: Anem, que yo'm refrede ací, Tirant, c. 219. Ara s'acosta el griso i les criatures se'm refredarien, Pons Com an. 186.
    Refr.

—«Quan s'escudella és calenta, no la deixeu refredar»: significa que cal no deixar perdre les ocasions oportunes o les circumstàncies favorables (Mall.).
    Fon.:
rəfɾəðá (or., bal.); refɾeðá (occ.); refɾeðáɾ (val.); rafɾaɾá (alg.).
    Conjug.:
segons el model cantar.
    Etim.:
del llatí refrĭgĭdare, mat. sign.