DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFRENAR v. tr.
Posar fre; procurar aturar, sobretot en sentit moral (reprimir els impulsos, la voluntat, les passions, etc.); cast. refrenar. Si no s'era per lo vostre poder qui'l costreny e'l refrena de mal a fer, tot lo món destruiria, Llull Cont. 15, 26. Nos apparellam d'anar... envers nostres enemichs per refrenar lur ergull, Epist. Pere 125. La principal virtut en home és refrenar la lengua, Jahuda Cató 51. E què em val si refrèn | de lleigs vicis ma voluntat?, Metge Fort. 61. La voluntat de dona 'namorada | no troba frens aquella refrenassen, Ausiàs March lxxxviii. Castiga'ls mals, refrena la cobdícia, Somni J. Joan 2680. Deturava amb prou feines la balançada del meu esperit, tan viva, que, en refrenar-la, se'm transformà en una bella rodesa de cap, Ruyra Parada 30.
    Fon.: rəfɾəná (Barc., Palma); refɾenáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí refrēnare, mat. sign.