Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  refrescar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFRESCAR v. tr. o intr.: cast. refrescar.
|| 1. tr. Fer tornar fresc; mitigar la calentor. Pus que tu me dónes lo alè calt e humit, yo te refrescaré, Sermons SVF, i, 138. No podent hauer una gota per a refrescar la assedegada boca sua, Villena Vita Chr., c. 221. Per menjar-les-se a fi de refrescar sa gargamella, Ignor. 2. a) Remullar amb aigua o altre líquid fresc. La font a la qual tant sovint anava a refrescar-s'hi, Massó Croq. 162.
|| 2. intr. Prendre cosa fresca, i per ext., begudes o menges de llepolia. Portaren-li viandes e confits perquè pogués refrescar, Tirant, c. 52. a) tr. Celebrar amb refresc. Tal nova ha de refrescar-se, Romancer popular 69.
|| 3. intr. o refl. Esdevenir fresc; minvar la calor. Ja refresquen les matinades, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 553). Per hauer diferents vegades plogut y esser-se refrescat el temps, doc. a. 1695 (BSAL, viii, 369). Com més refresqui es temps, més baxarà es termómetro, Roq. 37.
|| 4. intr. Esdevenir més fort el vent. Refrescant ab gran força lo bufar del levant, Alegre Transf. 146. El qui ferma les andanes dels tresserols en refrescar el vent, Penya Mos. iii, 198.
|| 5. a) tr. Proveir d'aliments i altres coses necessàries. Sí que ens refrescaria la ost e la'ns confortaria, Jaume I, Cròn. 72. Com lo senyor rey hach refrescada la sua gent, ell partí de Mahó, Muntaner Cròn., c. 51. Donà'ls de bons caualls e refrescà'ls molt bé de les sues dobles, Tirant, c. 306.—b) intr. Proveir-se, renovar les provisions d'aliments o d'altres coses. Dixeren-nos... que ells tornarien ab nós a la mar e que podríem refrescar aquí de conduyt, Jaume I, Cròn. 490. Aquí nostre hostol refrescà, Pere IV, Cròn. 308. Com la gent de Tirant hagueren refrescat, tornaren altra volta a la batalla, Tirant, c. 86.
|| 6. a) tr. Donar a una cosa la seva frescor primitiva; renovar, reprendre. Lo rey Botebet volent regonèxer e refrescar la bona amor que havia hauda son avi ab lo rey d'Aragó, doc. a. 1309 (Capmany Mem. iv, 44). Tu m'has refrescades les nafres de mos parents, Tirant, c. 341. E ella refrescant lo córrer, d'ell més se lunyava, Alegre Transf. 8. Refrescar el llevat: augmentar-lo afegint-hi aigua i farina. Refrescar les idees: tornar tenir-les presents, formar-les de nou dins la ment. Refrescar la memòria: renovar la recordança de quelcom. Vós me refrescau la memòria de allò, Lacavalleria Gazoph. Ho hem de tornar a veure, tot allò.—Sí, sí, a refrescar impressions, Oller Fig. pais. 185. Embestiria el curs, repassaria las assignaturas, refrescaria la pràctica, Pons Auca 174.—b) intr. o refl. Renovar-se, prendre nova força, repetir-se. Quinze dies tots entegres durà la festa en València, que hanch menestral ne altre no hi féu obra, ans tots dies refrescaven los jochs e les dances e els balls, Muntaner Cròn., c. 23. Per aquesta noua fou refrescat lo dol e lo plànyer, Tirant, c. 144. Se refresquen ses nafres de son dolor, Alcover Cont. 44.
    Fon.:
rəfɾəská (pir-or., or., bal.); refɾeská (occ.); refɾeskáɾ (val.); rəfɾəsсá (Palma, Manacor).
    Etim.:
compost parasintètic de fresc i el prefix re-.