DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REFUSAR (i dial. refuar). v. tr.: cast. rehusar.
|| 1. Negar-se a admetre; no acceptar. Tant és cuvinent e bastant la fermança, que colpables seríem si la refusàvem, Llull Blanq. 62, 2. Tamíats que jo refusàs semblant cosa, Jacob Xalabín 8. No refuses los prechs de nosaltres miserables, Tirant, c. 336. Aquella caplleuger refua es bons partits que s'hi presenten, Ignor. 14. Els refua la gent, com a leprosos, Alcover Poem. Bíbl. 48.
|| 2. Negar-se a fer una cosa. (S'usa sovint com a refl.) Refusar-se o denegar a algú alguna cosa que nos demana, Lacavalleria Gazoph. La mateixa D.a Isabel... s'havia també refusat a habitar-les, Oller Vilaniu.
    Fon.: rəfuzá (or. literari); rəfuá (Montblanc, Tarr., Mall., Men.); rəfuɣá (Lluçanès, Plana de Vic, Barc.).
    Etim.: del llatí *refūsare, mat. sign., derivat de refūsus, part. pass. de refundĕre, ‘refondre’, ‘rebutjar’, segons Corominas DECast, s. v. fundir.