Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  rega
veure  regā
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

REGA f.
|| 1. Solc fet amb l'arada o amb l'aixada, per a plantar-hi hortalisses o simplement per a remoure la terra (Ross., Vallespir, Cerdanya, Empordā, Garrotxa); cast. surco. Fareu dos regas, fondas mig pam, y que la una estiga deseparada del altra dos fins en tres palms, Agustí Secr. 15. Una esmotxada de rega havia deixat escapar l'aigua, Víct. Cat., Mare Bal. 51. ĢA rega, mascard! A rega, moreu!ģ: crits amb quč els llauradors estimulen els bous de la llaurada a fer els solcs drets (Empordā). Rega migera: el solc que serveix per a establir partiķ entre camps de diferents propietaris.
|| 2. Ratlla incisa o senyada a terra, especialment la que serveix per a indicar diferents seccions d'un joc de nois (Ross., Empordā, Vimbodí); cast. raya. Fem-nos a boles de clotet.—Me'n vaig a fer la rega, espereu-me.—És torta! Espieu que sap pas fer la rega; és torta, Rev. Cat. ii, 128.
|| 3. Ratlla que es produeix longitudinalment en el centre de la part posterior d'una mitja i d'altres treballs de punt, a conseqüčncia dels punts escapats que s'hi han fet per donar-li la forma; cast. raya.
    Loc.

Anar a rega, o Fer la rega dreta: guardar la disciplina, fer bondat. Tant ne pertocava an els llurs fills y filles si feyen pas la rega dreta, Caseponce Contes Vallesp. 95.
    Refr.

—ĢEl bou vell, sempre a la regaģ: significa que les persones velles solen treballar més que les joves (Empordā).
    Fon.:
réɣə (Puigcerdā, Figueres, Olot); rέɣə (Oleta, Cotlliure, Palafrugell).
    Etim.:
del cčltic rica, ‘solc’.

REGĀ m. ant.
Terra de regadiu (per oposiciķ a secā); cast. regadío. Donen lo quart dels fruyts del regā et dels fruyts del secā el quint, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 311). A-n'i de II maneres: de regā e de sequā, Medic. Part. 61. Lo mantrastre del regā és en semblant de menta, Medic. Part. 140.
    Etim.:
derivat del radical de regar, amb el sufix -ā pres per analogia del seu antōnim secā.