DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGAL m.
|| 1. Gust donat als sentits o a l'esperit; cast. regalo. Dexau les donzelles que estan malveades | en casa dels pares viuint ab regals, Viudes donz. 278.
|| 2. Present, obsequi; cosa que es dóna graciosament; cast. regalo. Els regals de gra eren llarchs, abundants, Girbal Oratjol 76. Especialment: a) Dot, allò que es dóna a la núvia en casar-se (El Pinós, Guardamar).
    Var. form.: regalo (castellanisme avui predominant a totes les comarques excepte al País Valencià, on és viva la forma regal). Pa bescuyt... lo qual se menja en la quaresma y altres dies per regalo, Agustí Secr. 90. Los magnífichs vestits dels quals la Reyna li féu regalo, Lacavalleria Gazoph.
    Refr.—a) «Regalo de monja, quartera de xeixa»: significa que quan una monja tancada fa un obsequi de pastes o flors, cal correspondre-li amb un regal molt millor (Mall.).—b) «Regalos rompen penyes»: vol dir que els obsequis arriben a trencar la resistència de la voluntat dels obsequiats.
    Fon.: rəɣáɫ, rəɣálu (or.); reɣáɫ, reɣáɫo (occ., val.); rəɣáɫo (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: regalàs.—b) Dim.: regalet, regaletxo, regaleu, regaliu, regaló.—c) Pejor.: regalot.
    Etim.: derivat postverbal de regalar, art. 1.

2. REGAL m.
|| 1. Regalim; cast. chorreo. Aygua ploguda que havia fet regals de dins, doc. a. 1484 (Arx. Gral. R. Val.). Beure a regal: beure a galet (Conca de Tremp).
|| 2. Sucre dissolt dins aigua i cuit fins que pren consistència d'aixarop (Palma, entre confiters vells); cast. almíbar.
Regal, topon.: a) Barranc que aflueix al Riu Sec prop de Llucena.—b) Sa Cova d'es Regals: cova d'estalactites (Eiv.).
Regal: llin. existent a Val., Benifaió, etc.
    Etim.: derivat postverbal de regalar, art. 2.

3. REGAL m.
Punt d'on neix o parteix un òrgan, una peça (de certs instruments); cast. raíz, arranque. Especialment: a) Regal de l'orella: el punt on comença l'orella, principalment d'una bístia (Urgell).—b) Regal de la cuixa: angonal (Bal.); cast. ingle. Calsa de maya justa tay de regal de cuxa. Roq. 33.—c) Peça de xarxa que forma part de cada banda de l'artet i que és la peça més ampla de malla de les que componen aquest (Mall.).
    Fon.: reɣáɫ (occ.); rəɣáɫ (bal.).
    Var. form. ant.: raigal.
    Etim.: del llatí radĭcāle, ‘pertanyent a l'arrel’.

4. REGAL adj. no existent en català, però que es troba registrat en el diccionari Escrig-Llombart. Apareix també en la transcripció d'un document medieval feta pel P. Villanueva Viage, xxii, 260, però segurament es tracta d'una falsa lectura per reyal.