DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGALAR v. tr.: cast. regalar.
|| 1. Adelitar, donar molt de gust. «L'amo diu a sa madona: | Regalau bé es segadors; | un ou frit per cada dona, | i si és homo, dau-n'hi dos» (cançó pop. Mall.). Si us porta la viuda... alguns fills legítims..., tant los regala, de nit y de dia, Viudes donz. 28. Los moments felissos que per acàs regalen l'existència, Vilanova Obres, iv, 77. He vist l'aigua virginal | venir del fosc naixement | a regalar me la boca, Maragall Enllà 10. a) ref. Donar-se gran plaer. Regalar-se amb l'aroma de cristians consells, Canigó i. Li agrada la llet? Se'n podrà regalar, Bosch Rec. 117.—b) refl. Entretenir-se excessivament en una cosa, en una feina, en un lloc (val.). El notari... l'amenaçaren que com se fera de regalar y no tractara de jafar... aquell negoci, Rond. de R. Val. 84.
|| 2. Obsequiar, fer algú objecte d'un donatiu graciós. Lo Rey lo ha regalat de una rosa de diamants, Lacavalleria Gazoph. Los he regalat ab fruyta, Rev. Cat. iv, 171.
|| 3. Donar graciosament una cosa. Que lo referit vestit lo avia regalat la sua muller, doc. a. 1798 (Segura HSC 109). Muda dorm en tos braços l'arpa hermosa | que et regalà la fada de Lanós Canigó vii.
|| 4. hiperb., Vendre a preu molt baix. «Avui a plaça regalaven el peix». La major part anaven regalades. Ignor. 28.
|| 5. refl. Regalar-se d'una cosa: no preocupar-se'n, no tenir-ne cap disgust (Mall.). Però ell se'n regalava y se'n feya tres unses de tot, Aguiló Rond. de R. 16. Estich rich y ple; si encuantr ningú, m'en regal que em vegen despuyat, Alcover Rond. i, 134.
    Fon.: rəɣəɫá (pir-or., or., bal.); reɣaɫá (occ.); reɣaɫáɾ (val.); rəʝəɫá (Palma, Manacor).
    Etim.: probablement del fr. régaler, ‘obsequiar’, o més aviat del cast. regalar que sembla venir del dit mot francès.

2. REGALAR v. tr. o intr.
|| 1. Un cos deixar córrer per la seva superfície o caure a gotes o a raigs un líquid que se'n desprèn; cast. chorrear. a) intr. Axí regalauen les bresques dins los vexells, Pereç St. Vicent 12. Ans com mal ciri regala, Coll. Dames 172. Regalava la paret com si acabessen de ruixar-la, Pons Auca 165. Regalar de suor: estar mullat de la suor i deixar-la córrer cos avall.—b) tr., tenint com a complement directe el nom del líquid. Les floretes que en càlzer emmelat regalen fel, Verdaguer Idilis. Damunt l'ample enrajolat, regalant aygua tot temps, Pons Auca 11.
|| 2. intr. Córrer un líquid per una superfície cap avall; cast. chorrear. De la mel que y regalarà per la teula calenta, per la boca li gitaràs, Flos medic. 117. Una suor freda li regalava per les parpelles i pel nas, Ruyra Parada 75.
|| 3. tr. Fer rajar; cast. verter. Preneu sèu de cabra e regalau-la-y de sobre, Dieç Menesc. ii, 33 vo.
|| 4. intr. o refl. Fondre's, dissoldre's per efecte de l'escalfor (Urgell, Tortosa, Maestrat); cast. derretirse, correrse. «La neu regala»: la neu es fon (Benassal). «El xocolate, no es pot guardar dins la mà, perquè es regala» (Massalcoreig). La cera acostada al foch se regala, Cartoxà Primer 17 vo (ap. Aguiló Dicc.). Lo cor meu, per extrem de goig, és axí regalat com cera, Villena Vita Chr., c. 11.
|| 5. ant. tr. Fondre, dissoldre; fer devenir líquid; cast. derretir, fundir. Prin dues liures de mantega vella e regala-la al foch, MS Klag. segle XIV, 8 Dacià féu aparellar una paella gran plena de plom regalat, Quar. 1413, 321. Lo dit déu se convertí en or colat o regalat, Curial, iii, 19. a) fig. Lo gloriós Pere... regalaua e fonia la sua ànima en làgremes, Villena Vita Chr., c. 230.
    Fon.: rəɣəɫá (or., bal.); reɣaɫá (occ.); reɣaɫáɾ (val.).
    Etim.: probablement d'un mot llatí vg. *recalare, ‘deixar caure, deixar anar’ (segons Corominas DECast, iii, 1055).