Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. regalim
veure  2. regalim
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGALIM m.
|| 1. Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos; cast. chorrito, hilo, reguero. La pluja... desfent se en regalims demunt los pastosos vidres, Oller Fig. pais. 206. Un regalim de sang rajava per ses mans, Ruyra Parada 90.
|| 2. Deixalla ja seca d'una matèria despresa quan era líquida. Dexant un regalim color de brou de llàntia, Maura Aygof. 130.
    Fon.:
rəɣəlím (or., bal.) reɣalím (occ., val.).
    Intens.:
regalimàs, regalimarro, regalimet, regalimó, regalimoi, regalimot.
    Etim.:
derivat de regalar, art. 2.

2. REGALIM m.
Extracte de regalèssia (Mall.); cast. regaliz. Amb saborino de roch, de saltigó y de regalim, Roq. 18.
    Fon.:
rəɣəlím (mall.).
    Etim.:
de regalèssia, amb la terminació canviada per analogia de regalim art. 1.