DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGALIM m.
|| 1. Porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d'un cos; cast. chorrito, hilo, reguero. La pluja... desfent se en regalims demunt los pastosos vidres, Oller Fig. pais. 206. Un regalim de sang rajava per ses mans, Ruyra Parada 90.
|| 2. Deixalla ja seca d'una matèria despresa quan era líquida. Dexant un regalim color de brou de llàntia, Maura Aygof. 130.
    Fon.: rəɣəlím (or., bal.) reɣalím (occ., val.).
    Intens.: regalimàs, regalimarro, regalimet, regalimó, regalimoi, regalimot.
    Etim.: derivat de regalar, art. 2.

2. REGALIM m.
Extracte de regalèssia (Mall.); cast. regaliz. Amb saborino de roch, de saltigó y de regalim, Roq. 18.
    Fon.: rəɣəlím (mall.).
    Etim.: de regalèssia, amb la terminació canviada per analogia de regalim art. 1.