DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGALIMAR v. intr. o tr.
Caure a regalims o deixar anar regalims; cast. chorrear. Sa fumassa de ses atxes que regalimen, Ignor. 72. Fregant pausadament la tela aspra y negrosa de la que regalima un suc rotgenc, Rosselló Many. 30. Entre els cordams qui regalimen, Ferrà Cançó 49. a) fig. És un paper que regalima enyorança, Pla Coses 22.
    Fon.: rəɣəlimá (or., bal.); reɣalimá (occ.).
    Etim.: derivat de regalim.