DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGANYAR v. tr. o intr.
|| 1. tr. Mostrar (les dents) un gos o altre animal, com amenaçant de mossegar; cast. regañar, enseñar. ¿No veus tu com nos reganyen les dents | e ab les ceylles nos menassen greus dols? | ... | Lexa-los pur reganyar a lur plaer, Febrer Inf. xxi, 131, 134. Reganyant les sues dents, obriren sobre mi les sues boques, Cordial 39 vo. Escopien envés la creu e reganyauen les dents, passant molta pena com encara lo Senyor viuia, Villena Vita Chr., c. 180. Grunyia, reganyant als altres gossos els ullals espuntats, Víct. Cat., Ombr. 74. a) absol., sense complement directe. Mon perdiguer... reganya als gossos d'en Joan, Bosch Rec. 117.
|| 2. tr. Mostrar, deixar veure (allò que normalment està cobert) (or., occ.); cast. enseñar. Reganyava un braç tan ple de gargots i rasgos, Pons Com an. 124. Qui no reganyava una natja, reganyava una cama, un tros d'esquena, un pitarràs pelut o alguna altra cosa de més mal veure, Ruyra Pinya, ii, 176. Reganyar l'ull: fer l'ullet (Labèrnia-S. Dicc.). Reganyar el dia: apuntar el dia, començar a sortir el sol (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3. intr. Obrir-se una fruita, un pa, etc., per efecte de la maduresa, del calor o d'altre element, mostrant una part del seu interior; cast. regañar, abrirse.
|| 4. intr. Dir paraules de reny o de queixa irada, mostrant irritació; cast. regañar, refunfuñar. Los peresosos presomeixen de reganyar o de mal respondre quant són represos, Eximenis Reg. 131. a) S'usa com a tr., probablement per castellanisme, amb el sentit de ‘renyar, reprendre’. A pesar de ser molt dona d'iglésia, no era amiga del senyor rector, y això perquè aquest la reganyà, Bosch Rec. 38.
|| 5. tr. Alçar el gatet d'una arma de foc per disparar (Eiv.); cast. amartillar.
|| 6. tr. Fer decandir, produir consumpció (Eiv.). «Si segueix aquest sol així, tan fort, mos arreganyarà a tots».
    Loc.
—Reganyar el pinyol: reganyar les dents, i fig., renyar asprament. «Li vaig reganyar el pinyol i va callar».
    Refr.
—«El qui primer guanya, després reganya» (Cast.).
    Fon.: rəɣəɲá (or., bal.); reɣaɲá (occ.); reɣaɲáɾ (val.); rəʝəɲá (Palma, Manacor); en llenguatge més vulgar predomina la forma arreganyar: ərəɣəɲá (or., eiv.).
    Etim.: probablement d'una forma de llatí vg. *reganniare, derivat indirecte de gannīre, ‘grunyir’ (cf. Corominas DECast, iii, 1056-59).