DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGATEJAR v. tr.
Fer regates, solcs, a un objecte; cast. estriar.

2. REGATEJAR v. tr. o intr.: cast. regatear.
|| 1. Tractar d'obtenir una cosa a un preu més baix del que el venedor demana. Per un diner | molt regategen, Spill 595. Podien reduir-se a no comprar més de lo just y regatejar-ho forsa, Pons Auca 125. «No m'agrada regatejar».
|| 2. fig. Procurar no gastar, no donar, no fer (un treball, un esforç, etc.). Li pregava... no li regategés les noves de la Pepa, Pons Auca 323. Ni regatejava manyagueries ni reparava en platxèries, Pons Com an. 16.
    Fon.: rəɣətəʒá (or.); reɣateʤá (occ.); reɣateʤáɾ (Cast., Al.); reɣateʧáɾ (Val.); rəɣətəʤá (bal.).
    Sinòn.:— || 2, plànyer.
    Etim.: incerta, però possiblement derivat d'un verb llatí *recaptare, ‘tornar comprar’, segons raona Corominas DECast, iii, 1060.