Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. regent
veure  2. regent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGENT part. pres. de regir, adj. i subst.: cast. regente.
I. ant. part. pres. de regir, amb el complement directe format per la paraula que indica el càrrec o l'oficina regida. En Bernat e En Jacme Vili, regents lo consolat de Tuniç, doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 90). En Pere Soler preuera de Tarraça, Regent la mongia de la dita parròquia, doc. a. 1415 (arx. St. Pere de Terrassa). Mossén Johan Saplana regent la vegueria de Barchinona, doc. a. 1433 (Ardits, i, 284). Fo on gran clergue regent l'acte de Teulogia, Eximplis, ii, 312.
II. || 1. adj. Que regeix. De mon testament... mon germà serà regent, Aguiló Poes. 233. Mot regent: mot que en regeix un altre.
|| 2. m. Persona que regeix una col·lectivitat, un càrrec, una institució. Que per los regents pusque esser gitat del hospital, doc. a. 1400 (BSAL, x, 366). Especialment: a) Qui governa un Estat durant la menor edat o l'absència del sobirà. Ab consell de la Reyna Regenta, mare nostra amantíssima, doc. a. 1643 (Segura HSC 258).—b) Qui presideix els estudis en algunes ordes religioses, i qui els presidia en les Universitats. Hu dels regents de dita Facultat, Ordin. Univ. 1629, 141.—c) ant. President d'una Audiència. Lo bo y milló de Ciutat... es fiys del Regent, es des Comandant general, Roq. 38.—d) Sacerdot que regeix una parròquia sense tenir el títol de Rector.—e) Obrer o empleat d'alta graduació, que dirigeix el treball d'una impremta, el despatx d'una farmàcia, etc.
|| 3. m. Estat de conservació d'una persona, d'una casa, etc. (or., occ., val.). Estar de bon regent: estar ben conservat. No dich yo que prenguen la viuda podrida, mas viuda madura, de prou bon regent, Viudes Donz. 103. Pus fas bona festa del teu bon regent, Anòn. Dansa. Malgrat son bon regent i la robustesa de sa constitució, Pons Com an. 97. Era home de bon regent encara, Vilanova Obres, iv, 17. Li anà detallant tots els avantatges que al seu goig, al seu benestar i al bon regent de la casa duria el matrimoni, Pous Nosa 62.
Regent: llin. existent a Mataró.
    Fon.:
rəʒén (Barc.); reʧént (Val.); rəʒént (Palma).
    Etim.:
del llatí regĕnte, mat. sign.

2. REGENT adv. ant. segons Labèrnia Dicc., amb el significat de «rigorosament», és una falsa lectura de règeu. Aquesta falsa lectura apareix en alguns passatges de l'edició Coroleu de la Crònica de Ramon Muntaner.