DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGIÓ f.: cast. región.
|| 1. Extensió de territori caracteritzada per certes circumstàncies de clima, topografia, produccions, administració, etc. Es covinent cosa que lo bon Rey sia amat e loat e temut per totes ses regions, Llull Cont. 32, 24. Els Serrayns de aquella regió feyen molt gran dan, Desclot Cròn., c. 49. La mar mayor de les regions de Noruega, Flos medic. 137. Jo só estat a una regió hont viu una rabosa que era major que un bou, Faules Isòp. 45. Segueixo pujant por una regió pedregosa, Massó Croq. 12.
|| 2. Cadascuna de les porcions en què l'atmosfera es considera dividida segons l'altura, el mar segons sa profunditat, la muntanya segons el seu clima i produccions. Regió de les neus perpètues: la part de muntanya tan elevada que no en desapareix mai la neu. Regió alpina: part de la serra pirenaica situada a altures entre els 1.700 i els 2.700 metres. Regió subalpina: la part de la serra pirenaica compresa entre els 1.000 i els 1.700 metres d'altitud. Regió del foc, de l'aigua, etc.: cadascuna de les zones atmosfèriques que els antics consideraven com a lloc propi de cadascun dels quatre elements. Lo foch qui és en sa regió, per abundància de sa gran calor, crema en les nuus les vapors caldes e seques, Llull Felix, pt. iv, c. 4. L'àguila... impetuosa llança-s'hi | de la regió del llamp, Costa Horac. 94.
|| 3. Cadascuna de les parts en què es divideix el cos de l'home o d'un animal segons el òrgans que conté. Regió abdominal, regió lumbar, etc. Regió de la pupilla, Cauliach Coll., i, 2a, 2.
    Fon.: rəʒió (or., bal.); reʤió (occ., Cast., Al.); reʧió (Val.).
    Etim.: pres del llatí regiōne, mat. sign.