DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGIR (i ant. règer). v. tr.
|| 1. Guiar, conduir per bon camí; orientar. Per saber regir sa ànima per a la vida perdurable de paraís, Llull Blanq. 2. Poch a poch confort prenent | per la vista qui'm regia, | gardí e viu clarament..., Turmeda Diuis. 8. Los bons són regits per la virtut intellectiva, Genebreda Cons. 31. Jo em regesch per lo que veig, Ignor. 23.
|| 2. Sostenir, mantenir dret, sense caure; cast. sostener. Ab lo uent que hauíem del lebeg, que'ns regíem tant con podíem, anam tro en l'alba, Jaume I, Cròn. 488. No pot regir ni sostenir los membres, Albert G., Ques. 61. Los ligaments qui'ls regien són tallats, Cauliach Coll., iii, 1a, 1. a) No poder-se regir: no poder-se sostenir; es diu sobretot d'algú que ha menjat massa, que està molt fart (Penedès, Camp de Tarr.). «Prou n'hi ha de minestra, que estic que no em puc regir».
|| 3. Tenir sota la seva direcció; governar; cast. regir. Conexem... que us devem règer e guardar, doc. a. 1270 (Capmany Mem. ii, 35). Per les proprietats dels signes e de les planetes se regen los vegetables e los animals e los metalls, Llull Cont. 230, 4. Emperador no poria per si mateix règer tots los cauaylers, Llull Cavall. 10 vo. Ordonaren que'l senyor infant En Pere regés e governàs los regnes, Muntaner Cròn., c. 175. Vuy en dia reig tota la terra aquest Beseyt Bey axí com a senyor qui és, Jacob Xalabín 20 vo. Semblant me trop a l'home qui navegua | qui per los vents sa persona és regida, Ausiàs March, c. Especialment: a) Ocupar un càrrec amb facultats directives. Volem que vós entretant tingats e regiscats lo dit Consolat doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 157). La prouisió per aquell feta de règer lo offici de justiciat de la dita vila, doc. a. 1385 (Revest Ens. 68). Lo dit Miquel de Guixar regeix la dita procuració, doc. a. 1436 (Ardits, i, 355).—b) refl. Comportar-se, obrar segons unes directrius. Dóna consell que nosaltres que'ns regescam segons los manaments, Sermons SVF, ii, 246. Altrament se deguera esser regida que no ha fet, Tirant, c. 226. Regir-se d'algú o d'alguna cosa: (ant.) comportar-se amb ell o amb allò, defensar-se'n, obrar per sortir-ne bé. Com me deig regir de totes fustes de Genoueses, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 362). E no sabia com se'n regís, Curial, i, 39.
|| 4. en gram., Exigir una determinada relació de subordinació; cast. regir. «Els verbs transitius regeixen acusatiu». «Les conjuncions finals regeixen el verb en subjuntiu».
|| 5. intr. a) Esser vigent, tenir força; cast. regir.—b) Funcionar bé; un mecanisme obeir la força motriu així com cal.
    Fon.: rəʒí (or., men., eiv.); reʒí, reʤí (occ.); reʤíɾ (Cast., Al.); reʧíɾ (Val.); rəʤí (mall.).
    Conjug.: segons el model partir. En la llengua antiga existien formes especials, desaparegudes del llenguatge modern. En els presents d'indicatiu i de subjuntiu, s'usaven formes rizotòniques en lloc de les incoatives que avui s'usen, per exemple: Pres. d'indic.: reig, reges, reig, regen; Pres. de subj.: reja, reges, reja, regen.
    Etim.: del llatí rĕgĕre, mat. sign.