Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  regirar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGIRAR v. tr.
|| 1. Tornar girar; girar repetidament; cast. revolver. Aquesta obra és mia pròpria, que gir e regir la roda mouible e leugera del món, Genebreda Cons. 63. En lo regirar e legir los libres, moltes coses se aprenen, Esteve Eleg. f 6. a) Fer la segona llaurada (Men.). Per trencar la rota o per regirâ el camp, Riber Geòrg. 68.—b) refl. Moure's d'un costat a l'altre. L'amo se girava y regirava, Roq. 51. Tot regirant-se entre els llensols, Pons Auca 35.
|| 2. Posar en altra direcció de la que es tenia; cast. volver. Car envers la terra estava regirat, Llull Rim. 139. Foren-te axí los ulls de la testa regirats, que tu no vesses ella esser vella, Corbatxo 82. Tota briosa, los ulls regira, Spill 2261. a) refl. Donar mitja volta, amb tot el cos o amb part d'ell, per canviar de direcció, per veure el que hi ha darrera, per contestar al qui ens crida, etc.; cast. volverse. E regiré'm, e no viu res, Metge Fort. 99. Regirà's e guardà, e veé los inferns, Genebreda Cons. 168. Lo Marquès se aturà e mirà'l, e regirant-se als seus dix:—Per ma fe..., Curial, i, 1. Per fi Teresa, regirant-se però sense canviar la positura, em mirà, Casp Proses 91.—b) fig., en sentit immaterial. Pus ardidament ells a coses no degudes se regirarien, Ordin. Palat. 167.
|| 3. Treure coses del seu lloc, fer-les anar d'un costat a l'altre o posant les de damunt a sota, especialment per cercar-ne o treure'n una que hi està barrejada; cast. remover, revolver. Fan bullir les humors e'l ventre, e regiren lo menjar, Arn. Vil. ii, 146. Totes les entramenes mies se són regirades e alterades, Villena Vita Chr., c. 217. Ans pensa, fabrica, regira y escarba, Proc. Olives 1901. Frisosa per regirar altre cop el butxaconet de son amo, Pons Com an. 9. Soldats ja vells la fosquetat regiren, Guimerà Poes. 226. Regirar-ho tot: cercar pertot, fer tots els esforços per trobar o aconseguir una cosa. Es multiplicà i ho regirà tot per salvar-lo, Pons Com an. 144. «He regirat tots els calaixos i no he trobat el rellotge». «Hem de regirar les patates, que no es cremin». Regirar fems: remenar els fems d'un femer abans de treure'ls de l'estable i dur-los al femer. També es regiren los fems en lluna vella, Serra Calend. folkl. 20. Regirar l'estómac (o el ventrell): pertorbar la digestió, provocar nàusees.
|| 4. fig. Trasbalsar, alterar profundament; cast. trastornar. Peccat e culpa ha tot regirat e enversat, Llull Cont. 312, 27. La vigor e forsa de les coses adverses no muden ni regiren lo coratge del hom fort e virtuós, Canals Senecha. Tens poder de regirar les penses humanes per ta graciositat, Tirant, c. 292. Un íntim sentiment tota 'm regira, Cases A., Poes. 166. «Aqueixa notícia m'ha regirat tot». a) refl. Sentir forta alteració de l'ànim per la por, per una emoció profunda, etc. «Preneu-ho amb calma i no us regireu». «Me som tota regirada». Quan Jesuchrist stave crucificat e ella vehya la dolor que passave e tota se regirave, Sermons SVF, i, 130. Tan fort se regira que tota s'espasma, Proc. Olives 2096.
    Fon.:
rəʒiɾá (or., bal.); reʒiɾá, reʤiɾá (occ.); reʤiɾáɾ (Cast., Al.); reʧiɾáɾ (Val.).
    Var.
dial.: arregirar (Eiv., amb el significat de ‘esporuguir’); retgirar (Mall., Men., amb el mateix significat).
    Etim.:
de girar, amb el prefix intensiu re-.