DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGLAR v. tr.
|| 1. Traçar ratlles rectes amb el regle o amb un altre instrument similar; cast. reglar. Reglar paper: Chartam exarare ex regula, Lacavalleria Gazoph. Reglar ab linya de fil: Ad filum dirigo, Nebrija Dict. Reglar un llibre: Codicem lineare, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Sotmetre a regla, a normes; cast. regular, reglar. Que's regissen e's reglassen per los officials, Pere IV, Cròn. 378. Aquest mouiment mesura e regla tots los altres mouiments, Genebreda Cons. 144. Rigorosa mètrica, reglada inspiració, Villangómez Any 87. Especialment: a) Sotmetre a regla religiosa. Volia que tots aquests XXIV canonges e ell mateix e tots los altres fossen reglats, Llull Blanq. 68, 5.
    Etim.: del llatí regŭlare, mat. sign.

2. REGLAR adj.
Pertanyent o relatiu a la regla d'una orde religiosa; cast. regular. Paret reglar: la paret dels horts de les religioses de clausura, que ha de tenir una alçada determinada (Vinaròs). Porta reglar: porta d'entrada a la clausura de les religioses (Vila-real, ap. BDC, xx, 129). Especialment: a) Subjecte a una regla de vida religiosa. Clergues seglars o reglars, doc. a. 1266 (BSAL, xiii, 240). Monge o altra persona reglar, sens consentiment de son Prior o de son Abat, Cost. Tort. III, i, 16. Que en la dita casa hagen star quatre canonges reglars axí appellats, doc. a. 1485 (BSAL, x, 9).
Reglar: llin. existent a Bàscara, Gualta, etc. (V. Reglà).
    Etim.: del llatí regŭlare, mat. sign.