DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGNE m.: cast. reino.
|| 1. Estat governat per un rei; el seu territori; temps que dura el govern d'un rei. Si lo fill de Déu volgués néxer de regina dona de tots los regnes qui són en lo món, Llull Gentil 199. E romàs lo regne a dona Berenguera, Jaume I, Cròn. 17. Per fur d'aquest regne, cinch sous li deveu, Proc. Olives 234. Ell morí sots lo regne de Trajano, Lacavalleria Gazoph. Jo exposí les columnes de mon regne, Alcover Poem. Bíbl. 63. Fora regne: la terra estrangera. Que'ns donàs loch de treurer una partida de seda per fora regna, doc. a. 1608 (Hist. Sóller, i, 144). Sombreros que vénen de fora regne, Tar. preus 65. Regne de Déu: el domini de Déu sobre la creació. Ni he sperat en el regne de Déu, Eximenis Conf. 16. a) Regne de València: nom històric del País Valencià; comprengué les actuals províncies de Castelló, València (excepte Requena) i Alacant (excepte Villena). Regne de Mallorca (i ant. de Mallorques): nom històric de les illes Balears i Pitiuses des de llur reconquesta en el segle XIII.—b) fig. Regne del cel: l'estat de benaventurança dels sants. Sol és poderós en tot lo regne celestial, Pere IV, Cròn. 20. Guanyam diadema del regne pus bell, Passi cobles 148.
|| 2. fig. Regió on domina una persona o cosa determinada. Muyra yo, e iré als regnes de Plutó, Tirant, c. 472. Quan s'enarbora al regne de la llum, Canigó ix. Cap al regne de l'oblit, Salvà Poes. 136. Es correspon amb l'escreix de treball dins el regne d'ombres de la literatura, Villangómez Any 88.
|| 3. Cadascun dels tres grans grups en què es consideren dividits tots els éssers naturals. Regne mineral, Regne vegetal, Regne animal.
    Refr.
—«Regne ni casament, companyó no consent».
    Fon.: réŋnə (Barc.). En el llenguatge parlat predomina la forma reine, per castellanisme.
    Var. form. (castellanisme): reine (Guanyàs llunyanes terres pel reyne de l'Amor, Costa Poes. 58).
    Etim.: pres del llatí regnum, mat. sign.