Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  regraciar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGRACIAR v. tr.
Expressar gratitud; cast. agradecer, dar gracias. a) Tenint com a complement directe la persona a qui es manifesta la gratitud. Comensen a regraciar vós e a beneyr, Llull Cont. 59, 5. Benesia e regraciaua lo gentil son Senyor e son Creador, Llull Gentil 298. Aquell... deu esser lohat e magnificat e infinidament regraciat, Villena Vita Chr., c. 11. Scrich a la magestat sua regraciant aquella de tant benefici, doc. a. 1494 (Archivo, vii, 129).—b) Tenint com a complement directe el nom del favor pel qual s'expressa gratitud. Jo regraciu la gran gràcia que feta m'ha, Decam. i, 172. Regraciam-vos ço que fet hauets, doc. a. 1396 (Arx. Cor. Ar., reg. 2238). La qual cosa regraciam molt a vostra gran Altesa, doc. a. 1439 (Capmany Mem. ii, 240). En semblant estil tan grans beneficis regraçià, Corella Obres 88. Yo us regracie la molta amor que'm mostrau tenir, Tirant, c. 16. Yo la us regracie ab veu tan publica, Proc. Olives 820.
    Etim.:
derivat de gràcia, en composició parasintètica amb el prefix re-.