Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  reguer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REGUER m.
|| 1. Sèquia per a regar (Empordà, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat); cast. acequia. Lo monestir s'obliga a compondre lo reguer de Montmar, doc. a. 1799 (Aguiló Dicc.).
|| 2. Canal o part còncava formada entre dues fileres de teules, per on corre l'aigua damunt la teulada (Vinarós); cast. canalera.
|| 3. Regata per on s'escorre l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva (Vinaròs).
|| 4. Xaragall, clot llarguer produït per l'aigua de pluja que corre per dins un terreny (Llucena); cast. regato.
|| 5. Prat situat a lloc aigualós, que permet regar l'herba sovint i que aquesta sigui abundant (Ripollès, Lluçanès, Solsona).
Reguer: a) topon. Nom de partides de terra de L'Espluga de F. i de Cervera. Los Reguers: partida rural i barri situat prop de Tortosa.—b) Llin. (escrit també Ragué i Regué) existent a Ripoll, Breda, Roda, Artés, Barc., Reus, Anglesola, Aranyó, Palma de Mall., etc. Existeix la variant Reguers (escrita Ragués) a Gironella, Castellnou de Bages, Puig-reig, Muro d'Alcoi, etc.
    Fon.:
rəɣé (or., bal.); reɣé (occ.); reɣéɾ (val.).
    Etim.:
derivat de regar.