DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REGULAR adj.: cast. regular.
|| 1. Conforme a una regla o norma. Lo vell Emperador qui viu tots los senyors exits e ab regular providència ordonats, hach sobiran goig, Curial, iii, 95. Verbs regulars: els que segueixen la regla general de flexió dins una llengua determinada. Esser regular: esser normal, propi, conforme a la norma usual. Volgué anar a veure-la, com era regular, Penya Mos. iii, 141. Especialment: a) Pertanyent o sotmès a una regla de vida religiosa. Altre professor..., clergue, llaych, secular o regular de qualsevol orde, Ordin. Univ. 1526, f. 49.—b) Pertanyent a l'exèrcit permanent d'un país. Tropes regulars.—c) matem., Que consta d'elements iguals entre ells dins la mateixa categoria. Polígon regular, Piràmide regular, etc.
|| 2. Que no se separa gaire del terme mitjà o normal; ni gros ni petit, o ni més bo ni més dolent de l'usual. Una coca rodona més ampla que un plat regular, voltada d'altres nou coques petites com el puny, Verdaguer Exc. 52. Comensaven a tenir una edat regular, Penya Mos. iii, 99. Hi tenia una regular heretat, Massó Croq. 72. Poch me costaria omplir tres o quatre tomets regulars, Maura Aygof. 20.
    Fon.: rəɣuɫá (or., bal.); reɣuɫá (occ.); reɣuɫáɾ (val.). En la pronúncia més vulgar, riɣuɫá (or., bal.).
    Intens.: regularet, -eta; regularot, -ota; regularíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llutí regŭlāre, mat. sign.

2. REGULAR v. tr.
Sotmetre a regla o norma; fer que una cosa es mantingui dins un grau o condició determinat; cast. regular. La natura no pot regular, Albert G., Ques. 73 vo. Cresquent la necessitat y falta de forments..., ha manat S. S. regular-lo en los qui'l compren, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, i, 353). Regular o reglar son gasto: Sumptibus moderari, Lacavalleria Gazoph. Jo me regularé per son exemple, ibid.
    Etim.: pres del llatí regŭlāre, mat. sign.