DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REI (ant. escrit rey). m.
|| 1. Príncep sobirà d'una nació, generalment amb càrrec vitalici, sia per elecció, sia per herència; cast. rey. Per la gràcia de Déu rei d'Aragó, Capit. Llorens 1211. Justícia major és si és punit a mort un rey, que si és punit un pagès, Llull Gentil 174. No t'acosts a Rey si és felló, ne a la mar si és fort, Jahuda 37 (ed. Balari). Los reys deuen ohir e soferir correccions, Scachs 11. Rei vol dir la tirania | que arbora un llamp per fuet, | i si fa mal ús, no expia | els delictes que comet, Alcover Poem. Bíbl. 44. Rei absolut: el qui té poder per a obrar a son arbitri sense restriccions legals. Rei consort: el marit de la dona que és reina per dret. Rei coronat: nom intensiu de la dignitat de rei. Si Déu me dóna vida, yo'l pujaré a rey coronat, Tirant, c. 209. El llibre dels Reis: nom dels llibres de l'Antic Testament que contenen la història dels reis d'Israel i de Judà. Lo libre dels Reys ho diu, Turmeda Diuis. 33. a) usat absolutament, s'entén per el Rei la persona que governa com a monarca en el país a què es fa referència en la conversa. Més poder té que no el Rey, Penya Poes. 69. Fins al rey giraria la cara, Pons Auca 134. A fora rei: a l'estranger (Palma).—b) Títol aplicat a Déu, amb diversos complements, per expressar que és el senyor de tot. Per exempli del rey dels reys Salvador nostre som instruits, Ordin. Palat. 8. Del gran rey de parahís, Pérez St. Vicent 4. Esta'n temor del Rey del cel, Vent. Pel. 42. Manant del costat del rey eternal, Passi cobles 147. Està!—digué el Rey de cels y terra, Alcover Rond. 127.—c) Nom afectuós que s'aplica a infants o a persones molt estimades. Ja vinch, rey meu, ja vinch, F. de Boter (Catalana, i, 283). Gu-gu-petit! Rey de sa mare!, Galmés Flor 40.—d) Rei! o Reis! o Rei del cel!: exclamacions d'admiració, usades sobretot al Maresme i a la Costa de Llevant. «Rei! Que vas mudat! Quin vestit portes!»—e) De rei: es diu de coses molt bones o bé molt legals, ajustades a la llei, a les ordes de l'autoritat. Gruix de rei: el gruix dels mitjans o pedres de construcció de 25 cm. (Mall.). Peu de rei: instrument per a midar amb precisió diàmetres i gruixos. Pa de rei: (ant.) pa de la millor classe. Preneu pa de rey o de candeal o de xexa, Anim. caçar 89 vo. Que vullen, ni'ls plau, | deixar pa de rey per pa de çenteno, Proc. Olives 2060.—f) Els Reis d'Orient o simplement els Reis: els tres sants Melcior, Gaspar i Baltasar, als quals la tradició atribueix dignitat de reis, que anaren a adorar Jesucrist al poc temps d'esser nat; la festa amb què són venerats aquells tres sants el 6 de gener, anomenada també l'Epifania (Vegeu la secció de Cult. pop. d'aquest mateix article). Tres reys molt sapients en la art màgica vengueren de orient, Evang. Palau 2. En orient | tres reys gentils... puys lo cercaren | e l'adoraren, Spill 11541. Com els Reis Magos..., mira-la sempre, l'estrella amiga, Verdaguer Flors Mar. 66. Era el somni fantasiós de la nit dels Reis, Ruyra Parada 12.—g) Cadascun dels 24 vells que assistien a la processó del Corpus en els segles XV al XVIII, i representaven tots els reis que regnaven en el món quan nasqué Jesucrist i que anaren a retre-li homenatge. Ha fetes e brodades VIII dagmàticas dels XXIIII Reys que porten sengles ciris cremants denant lo cos de Jesu Xristi lo dia de la feste de corpore Xristi, doc. a. 1457 (Ardits, ii, 278).
|| 2. a) La dotzena carta de cada coll d'un joc de cartes, que porta pintada la-figura d'un rei; cast. rey.—b) En el joc d'escacs, la peça principal (que originàriament tenia la figura d'un rei), la presa de la qual per l'adversari implica la pèrdua del joc; cast. rey.—c) En el joc de bitlles, la peça més grossa o més adornada que les altres, i que té més valor si queda dreta ella sola; cast. diez de bolos.
|| 3. fig. Persona o animal que per la seva importància o excel·lència sobresurt damunt els altres de la mateixa espècie, del seu rang, classe, etc.; allò que ocupa una posició suprema o preeminent; cast. rey. Diu sanct Crisòstom que en aquesta aytal ciutat és rey l'enteniment e regina la volentat, Eximenis Reg., c. 3. L'astre rei: el Sol (en llenguatge poètic). El rei dels animals: el lleó. El rei dels ocells: l'àguila. El rei dels peixos: la balena. El rei dels metalls: l'or. Especialment: a) Rei d'armes: cavaller que en les Corts medievals tenia el càrrec de portar missatgeries importants, ordenar les grans cerimònies i dur el registre de la noblesa del país; cast. rey de armas. Foren allí en presència de tots publicat e manifestat per los reys d'armes e per los porsauants e herauts, cascun dia de la setmana què's tenia de fer, Tirant, c. 44.—b) El qui en un joc o festa comanda i dirigeix els altres que hi prenen part. En els balls rodons, nen o nena que se situa enmig de la rodona i actua de personatge principal i de manera diferent dels altres (Dicc. Dansa). Rei de les espases: fadrí vestit a l'antiga i armat d'una espasa, muntat en una mula enflocada, que presideix la cavalcada de Sant Antoni Abat i que amb l'espasa enfila les coques que els donen de les cases on canten corrandes (Tamarit de la L.). Rei dels fadrins: president de la confraria dels fadrins que era elegit el dia de Sant Andreu (Amades Diad. 40).—c) El principal o cap de colla dels segadors (Maestrat); el cap de colla de qualsevol estol de treballadors (Monnòver). El rei és qui contracta i s'entén amb l'empressari en representació de tots els treballadors.—d) Rei dels galets (Vallès), o rei vestit de budell (Val.), o rei moxo (ant.): rei de burles, persona que actuava com a rei per farsa, per divertir-se durant certes festes. Lo dit consell... donaren llicència e facultat als jóvens macips... que, seguint la costuma que ya quasi és en pràticha en tots los lochs del principat de Cathalunya, pusquen elegir Rey vulgarmant appellat Rey moxo, que dur tant solament per totes les festes de Nadal e fins al dia de Aparici, doc. a. 1480 (arx. mun. d'Igualada).—e) Rei d'abelles: l'abella femella, més grossa que les altres, i que ha d'esser única dins cada rusc; cast. abeja maesa, reina.—f)   Rei de formigues: formiga de l'espècie Myrmeleon formicarius, més grossa que les ordinàries i que té ales (Bal.); cast. hormiga león.—g) Rei de guatlles (or.) o de guàtleres (mall., men.): ocell de l'espècie Crex pratensis; cast. rey o guión de codornices.—h) Rei de tords: ocell de l'espècie Turdus viscivorus, molt semblant a l'estornell, de color més fosc i de més grossària (Mem.); cast. charla.—i)   Rei de papallons, o simplement Rei: papalló gros, de color groc amb rotlets daurats, molt bonic i cercat pels nois (Artà, Ciutadella); també es diu rei de papallons el papalló de l'espècie Charaxes jasius, d'ales vermelloses amb una ratlla blava a les ales inferiors (Men.).—j) Rei de rates pinyades: quiròpter de l'espècie Rhinolophus ferrum equinum (Men.). (V. falcó).—l) Rei: peix de l'espècie Apogon imberbis (Tarr.), anomenat també reiet, anfós i mare d'anfós. Grans peys e de dura peyl, axí com rey e amfós e esturion, Arn. Vil. ii, 176.—m) nàut. La quaderna central on descansa la primola de l'arbre (Mequinensa).—n) La part còncava de la marranxa; cast. carne.
Rei (Rey): llin. existent a Barc., Arenys de Munt, Valls, Móra la Nova, Albagès, Arbeca, Ibi, Mall., Eiv., etc.).
    Loc.—a) Estar com un rei: estar molt bé, amb gran comoditat, amb abundància de benestar.—b) Fer un estar de reis, a un lloc: fer-hi molt bon estar, esser un lloc deliciós.—c) Fer un dia (o un temps) de reis: fer un dia, un temps, d'allò més bell, més soleiós, més agradable.—d) Servir el Rei: fer el servei militar.—e) Tenir paraula de rei: esser gran complidor de la paraula donada.—f) No tenir rei que el governi ni Papa que l'excomuniqui: no tenir por de ningú, no estar subjecte a cap superior.—g) Fer oi al rei Porc: esser una cosa molt bruta, que fa nàusees (mall.).—h) Haver-hi un «viva el Rei»: haver-hi baralles, desorde, escàndol (mall.).—i) No haver-hi rei ni roc: no haver hi regit, no existir l'autoritat, l'orde, a tal o tal lloc (es diu per referència al rei i al roc o torre del joc d'escacs).—j) No conèixer el Rei més que per la moneda: esser incapaç de fer un favor si no és per la paga.—l) Tenir un rei al cos (Cat.) o Tindre un rei en la panxa (val.): esser molt orgullós, no admetre imposicions de ningú.—m) Pareix que el Rei li guarda els porcs (o les vaques): es diu d'una persona molt superba o vanitosa.—n) El Rei no li és bon criat (o bon mosso): es diu també d'una persona molt orgullosa o plena de vanitat. Va estufar-se'm en tanta de manera la vanitat, que ja el rei no m'era bon mosso ni cap barret prou lluent, Ruyra Parada 3.
    Refr.—a) «Tothom té un rei al cos, fora jo que n'hi tinc dos» (Cat.); «Cadascú té un rei en lo ventre, qui no en té dos» (Val.); «Cada escarabat se pensa esser rei» (Mall.): vol dir que la major part dels homes són orgullosos o plens de vanitat.—b) «Una noia és per a un rei, si el rei la vol»: significa que una dona jove, bella i honesta mereix esser la muller del personatge més enlairat.—c) «Al rei de Barcelona, ¿què li se'n dóna?»: vol dir que cal no ficar-se en les coses que són pròpies d'altri (Martí G., Tip. mod. i, 406).—d) «Darrera el Rei, figues li fan» (Mall., Men.); «Darrera, al Rei li fan les figues» (Tortosa, Maestrat): significa que els personatges importants són reverenciats a la cara però menyspreats d'amagat d'ells.—e) «Rei te volen fer i no ho vols esser»: es diu per una persona que no accepta o no procura obtenir un càrrec o benefici que altres cercarien afanyosament (Mall.).—f) «Paraula de Rei no pot mentir»: significa que un cap d'Estat ha de mantenir escrupolosament la paraula donada.—g) «Dos reis a casa pobra, un hi sobra»: vol dir que no va bé que una corporació o societat estigui governada per més d'una persona.—h) «Tant mor el Rei com el Papa, com aquell qui no té capa».—i) «Reis tingam, però no els conegam» (Val.); «Rei tingam i no ho sapigam» (Maestrat): es diu perquè les visites del cap de l'Estat solen resultar molt carregoses per als municipis o llocs que visita.—j) «La primera, el Rei, perdona; la segona, catxamona; la tercera, coll a terra»: significa que es pot esser benèvol amb una primera falta, però la reincidència demana un càstig.—l) «Al qui no té, el Rei li fa franc» (val.); «Allà on no hi ha, el Rei hi perd els drets» (Cat.); «Allà on no hi ha, el Rei hi perd» (Bal.): significa que si el deutor no té mitjans per a pagar, és inútil intentar obligar-lo al pagament.—m) «Del color del Rei se tinyen els vassalls»: vol dir que els súbdits procuren imitar servilment els seus superiors.—n) «Nous reis, noves lleis»: significa que en entrar a comandar gent nova, sol reformar les prescripcions donades pels seus antecessors.—o) «Pels Reis, el temps creix i el fred neix»: es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia. Hi ha altres refranys referents a aquest fet, com ara els següents: «Pels Reis, un pas de vell» (això és, el dia creix un pas de vell, una mica); «Pels Reis, ase és qui no ho coneix» [que ha crescut]; «Pels Reis, és boig qui no ho coneix» (Ross.); «Als Reis, burro és qui no ho coneix» (val.); «Pels Reis, ase és el qui ho coneix, però més el qui no ho coneix» (Urgell, Segarra).
    Cult. pop.—La festa dels Reis (6 de gener) és molt popular, i sobretot il·lusionadora per als infants, perquè els menuts estan convençuts que els Reis d'Orient els porten joguines o llepolies. El nom de la festa és gairebé pertot els Reis o el dia dels Reis; a Alguer en diuen los tres Reis, i en algunes comarques meridionals del País Valencià es diu El dia Reis; però a molts llocs, sobretot del català occidental i del valencià, existeix la forma especial els Reixos, usada principalment entre els infants (tenim recollida aquesta forma a Bellpuig, Morella, Llíria, Val., Xàtiva, Alcoi, etc.).—Avui en dia la festa dels Reis consisteix, més o menys pertot, en rebre els infants joguines i llepolies dins les sabates posades a la finestra o al balcó durant la nit anterior al dia de la festa. Abans era freqüent que els menuts sortissin del poble, la vetlla o dos dies abans, a entrada de fosc, per anar a «esperar els Reis» pel camí; solien anar-hi amb fanals encesos (Campdevànol), o fent soroll amb esquelles, campanes i perols (Pobla de L.), o amb trompetes de llauna o de vidre, o amb corns marins (Costa de Llevant). L'expedició per a rebre els Reis solia anar acompanyada de cançons especials, com ara aquestes: «Els Reis de l'Orient | porten coses per la gent; | si per la gent no n'hi ha, | per la canalla n'hi haurà» (Bagà); «Els Reis de l'Orient | porten coses per la gent: | una botifarra | per tota la canalla, | un porró de vi | pel qui toqui violí; | els Reis arriben, | porten torrons | dels d'avellana, | dels de pinyó; | sí, fillet, | no, fillet: | coca blanca i torronet» (Campdevànol). Alguna cançó ja traeix la sornegueria dels nois més grans, que no creuen en els Reis: «Els Reis de l'Orient | porten coses a la gent; | quan els Reis hauran passat, | seran les mares d'amagat» (Canet de M.). (Vegeu altres cançons de Reis en BDC, xviii, 20).—L'acte de posar les sabates a la finestra o al balcó és emocionant per a la gent menuda. Perquè els reis estiguin contents i posin més coses a les sabates, s'acostuma posar a la vora d'aquestes un plat amb aigua per a abeurar els cavalls o camells, o palla i garrofes o gra per a aquests mateixos animals; en posar menjar, els nens del País Valencià solen cantar: «Senyor Roi, ja estic ací. | La palla i les garrofes per al rossí | i la casca per a mi». Hi ha regions on, en lloc de sabates, es posen plats, paneres o coves per a rebre els regals dels Reis; a l'Empordà es fa així, però sempre es diu «posar el plat a la finestra» encara que l'atuell no sigui precisament un plat ni el lloc sigui una finestra.—La nit dels Reis es procura que els nens vagin a dormir relativament dejorn, i els diuen que si no fan molta bondat o no dormen, els Reis no els deixaran res. Si tenen desig de veure els Reis, se'ls diu que per a veure'ls cal portar una canya verda i la camisa mullada; cosa difícil, perquè pel gener no hi ha canyes verdes ni les camises es mullen de la suor. Per a més detalls sobre costums relatius a la diada dels Reis, vegeu Amades Diad. i, 81-98. En el Dicc. Dansa es parla també d'una dansa que executen infants disfressats de Reis anant per les cases a fer el captiri de viandes per a fer un berenar, costum que sembla que existeix en el Vallès.
    Fon.: réј (Capcir, Plana de Vic, Bages, Vallès, Sort, Urgell, Balaguer, Ll., Fraga, Cast., Val., Al., Bal.); rέј (La Jonquera, Garrotxa, Puigcerdà, Vall d'Àneu, Tamarit de la L., Sta. Col. de Q.).
    Intens.:—a) Augm.: reiàs.—b) Dim.: reiet, reietxo, reieu, reietó, reió.—c) Pejor.: reiot.
    Etim.: del llatí rēge, mat. sign. ||1.

2. REI m.
Tenir rei: anar de tort de tort la baldufa quan balla damunt la mà, de manera que fa mal al jugador que la sosté (Artà).
    Fon.: rə́ј (mall.).
    Etim.: format per regressió damunt raiar (=ratllar), pronunciat rəјá.

3. REI topon.
Muntanya i bosc prop de la Nabatlla (Coromines Card. 329). Segons aquest autor, el topònim Rei deu esser l'equivalent pallarès del Reig d'altres comarques.