Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. reial
veure  2. reial
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. REIAL (ant. escrit també real). adj. i subst.: cast. real.
I. adj.
|| 1. Pertanyent o relatiu al rei. E'l rey donà a aquell pobre los seus vestiments reyals, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Qui contra la real vostra senyoria vullen contrastar, Muntaner Cròn., c. 36. Havia hauda victòria molt honorable a la nostra corona reyal, Pere IV, Cròn. 312. Van a totes obres forçades, axí reyals com de la ciutat, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 416). De la real sanch de Príam tenyint los camps troyans, Corella Obres 3. Una malvada | reyna fada | ... | los fills reals | ... | esquarterar | féu, e matar, Spill 9361. Mes jo sola restant-li de sa reial nissaga, Atlàntida i. Lloc (o vila) reial: poblet o vila pertanyent al rei, exempta del senyoriu de la Noblesa, de l'Església o de les corporacions. En aquell temps era reyal lloch, Muntaner Cròn., c. 9. Les ciutats e viles reyals de Catalunya, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 326).Nau (galera, etc.) reial: la nau o altre vaixell on viatjava el rei o la reina. Se recollí la Regina en la galea reyal, Ardits, i, 38. Marxa reial: composició musical que s'executa per indicar i honrar la presència del Rei o de la Reina. El Reial Profeta: nom que es dóna al profeta David, que era rei d'Israel. Batle reial: funcionari que administrava justícia en nom del Rei. En Llorens Bisbal, batle reyal en Sóller, doc. a. 1398 (Hist. Sóller, ii, 44).Oficials reials: els funcionaris que exercien càrrecs administratius en nom del Rei. Puxen suplicar e requerir los officials reyals que a ells facen fer la dita pau, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 93).
|| 2. Que està sota el patronat del Rei. La Reial Acadèmia de Bones Lletres. Amprant-se de la aygua de la Reyal cèquia, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 24). Se n'hi fan de paumes... per tots es canonges, p'es beneficiats reials, Alcover Cont. 74. Camí reial (o camí ral): camí ample i capaç per a carruatges, la construcció i conservació del qual corre a càrrec de l'Estat. Sabia tots los camins..., axí camins reals com camins apartats, Muntaner Cròn., c. 89. Ves via streta, | dexa 'I real, Spill 12777. O un lladre de camí ral, Ruyra Parada 16.
|| 3. fig. Magnífic, sumptuós, molt principal. Un prelat tan generós | ... | tan real y tan famós, Cobles Fed. Port. Dos matalafs reyals, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9).Groc reial: color groc viu, a base de cromats de plom. Agafant un full de paper de groc reial, va fabricar... un canari, Caselles Mult.170. Octava reial: estrofa de vuit versos hendecasíl·labs. Són unes octaves reyals an ets homos polítichs, Roq. 2. Pasta reial: la composta de farina d'ametlla i sucre. a) S'aplica a algunes espècies d'animals i plantes considerades principals dins el seu gènere. Falcó reial, Tigre reial, Palma reial, Malva reial, etc. Aquest linatge de falcons és reyal, Flos medic. 128 vo. La palay és peix real, Robert Coch 44. En un marge que ombregen palmes reials, s'atura, Atlàntida iv. Com àliga reial que el vol abaixa, Canigó iv.
II. m. (escrit també real i ral) Moneda antiga, de diversos valors, que avui encara s'usa com a denominació de l'equivalent a 25 cèntims de pesseta. Reial (o reialet) de plata: moneda que valia mitja pesseta i s'usà fins a principis del segle XX. Reial de vuit: moneda imaginària que valia quatre pessetes. Reial d'ardit: la desena part de la lliura, que valia 24 diners (Barc., segles XVIII i XIX). Reial mallorquí: moneda de plata que valia dos sous i era la tercera part d'una pesseta. Reial de la terra: moneda antiga equivalent a mitja pesseta (Eiv.). Comptant reyals que vuy corren a rahó de XX diners, doc. a. 1252 (RLR, iv, 247). Sien tenguts jaquir... quinque sòlidos de reals, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Ell li derà dos reyals d'or de trobadures, doc. a. 1347 (BSAL, iii, 118). Ab reyals mallorquins, XVI sous VI diners, doc. a. 1496 (arx. mun. d'Igualada). Pagar vós deveu en bells reals nous, Proc. Olives 475. Certa espècie de moneda de plata de pes de un real de molinet poch més o menys... donant-li la ciutat deu reals de la moneda corrent de estimació, doc. a. 1653 (Botet Mon. iii, 536). Llàntia de pes de mil reals de vuit, Canyelles Descr. 231.
    Loc.
—a) Fer els deu reals justs: aconseguir completament una cosa; iròn., fracassar completament (Mall.).—b) Torneu-me el real, que no vull més comèdia: es diu per indicar que s'ha endevinat l'engany que algú intentava, o per dir que ja basta d'enraonar, que no se'n vol saber res més (Empordà, Vallès).
    Refr.
—a) «Un real no és bo per tothom» (Men.); «Un real de plata no és bo per tothom» (Mall.); «No són tots reals de a vuit, que a tots agraden» (val.), o «que en totes butxaques caben» (Alcoi): vol dir que cadascú té el seu gust, i que una cosa que és bona o agradable per a un no ho és per a un altre.—b) «El real guanyat per Sant Joan, és real i mig per Nadal»: significa que la diligència fa augmentar de valor el producte del treball.—c) «Al darrer real, el darrer badall»: es diu d'aquells que gasten sense reserves, sense preocupar-se del pervenir (Alcoi).—d) «Real de viuda es torna sou»: significa que una dona que ha perdut el marit, encara que treballi molt, no en treu el profit que caldria (val.).
    Var. form.:
rial (doc. segle XIV, ap. RLR, xxxi, 71; doc. a. 1441, ap. Rev. Cat. iii, 12).
    Fon.:
rəјáɫ, reáɫ, ráɫ (or., occ.); reáɫ (val.); rəјáɫ, reáɫ (mall.); rəáɫ, ráɫ (men.); riál (alg.).
    Intens.
(del II): realet, ralet, realó, realot.
    Etim.:
del llatí regāle, mat. sign. I, || 1.

2. REIAL m. o f. i topon.:
V. real, art. 3.