DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REIALME (ant. escrit també realme). m.
Regne. Del reyalme d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 3. Anà per los seus realmes e terres, Pere IV, Cròn. 60. A ús e a costum del realme de França, Tirant, c. 53. Tendríem un gran reialme, Maragall Enllà 20. Segons l'exemple i la llei | dels reialmes de la terra, Alcover Poem. Bíbl. 43.
    Var. ant.: rialme (doc. a. 1390, ap. RLR, vi, 376); rajalma (Graal 29); rayalma (Graal 46).
    Etim.: sembla format per un creuament del llatí regimen i regale, com el fr. royaume, prov. realme, etc.