DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

REJOVENIR v.: cast. rejuvenecer.
|| 1. a) tr. Fer tornar jove; donar aspecte o vigor de joventut. Per tal camí poder reiovenir les nimfes qui lo havien nodrit, Alegre Transf. 58. L'escena li agradava, el rejovenia, Oller Febre, i, 129.—b) intr. o refl. Tornar jove, tornar adquirir aspecte o vigor de joventut. Reparant en tu la primera plenitut de fortelesa, rejoveneys altra vegada, Canals Arra 160. S'embriagaven com d'un vi vell, dels llunyans records, i es rejovenien en les aigües caldes de les milícies, Riber Miny. 100.
|| 2. fig. a) tr. Donar actualitat, modernitat (a una cosa passada, desusada). Vui, rejovenint la història, mamprens... altra volta l'antich vol, Llorente Versos, i, 139.—b) intr. o refl. Adquirir de nou actualitat o modernitat. S'ha rejovenit l'interès dels meus ulls, Carner Bonh. 88.
    Fon.: rəʒuβəní (or.); reʤoβení (occ.); ɾeʤoveníɾ (Cast., Al.); reʧoβeníɾ (Val.); rəʒovəní (mall.); rəʒuvəní (men., eiv.).
    Etim.: derivat i compost parasintètic format damunt jove amb el prefix re-.