Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  relatiu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RELATIU, -IVA adj.: cast. relativo.
|| 1. Que fa referència o relació a una cosa. Relatiu, que fa relatió: Relatiuum, Nebrija Dict. Tots es demés assuntos relatius a sa part legal, Ignor. 16. a) gram., Que serveix per a introduir una proposició subordinada qualificadora d'un antecedent. Pronom relatiu (i substantivat, Relatiu, m.): el pronom que té el dit ofici, com que, qual, qui.
|| 2. Que no és absolut, sinó dependent d'una relació o referència establerta amb una altra cosa. L'experiència científica s'afiança amb relativa facilitat, Ruyra Flames 211. Encara creia en l'amor i en la relativa fidelitat del seu amic, Sagarra Vida, i, 237. Població relativa: el nombre d'habitants d'un lloc en relació a l'extensió d'aquest.
    Fon.:
rələtíw (or., bal.); relatíw (occ., val.).
    Etim.:
pres del llatí relatīvum, mat. sign.