DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RELIGIÓS, -OSA adj. i subst. m. i f.: cast. religioso.
|| 1. adj. Pertanyent o relatiu a la religió. La cosa aquela que no sia sacra ne religiosa, Cost. Tort. IX, xxi, 3. Es una de ses funcions religioses més tendres, Alcover Cont. 73. Volguera expressar un pensament filosòfic, polític o religiós, Guinot Capolls 98. a) Que sent i practica la religió; pietós, devot. «L'oncle és molt religiós».—b) fig. o per ext., Ple de reverència. L'oreneta és respectada amb un religiós temor, Rosselló Many. 73.
|| 2. Home religiós, Dona (o fembra) religiosa, i subst. m. i f., Religiós, Religiosa: home o dona que ha professat en una orde religiosa i està subjecte a la regla corresponent. Bonahuirats són los hòmens religiosos e'ls ermitans, Llull Cont. 314, 29. Un sant religiós qui de sancta vida sobrepujaua tots los altres religioses que estauen en aquell monestir, Llull Felix, pt, ii, c. 2. Staua una fembra religiosa qui tot açò veé, e l'altre dia... la dita religiosa dix al clergue..., Eximplis, i, 125.
    Var. form. dial.: relligiós (bal., ap. Ignor. 8); rellijós (val., ap. Martínez Folkl. i, 60).
    Fon.: rəliʒiós (or., bal.); reliʤiós (occ., Cast., Al.); reliʧiós (Val.); rəʎiʒiós (dial. mall. i men.); reʎiʧós (dial. Val.).
    Var. ort. ant. (incorrecta): relagiós (Graal 107).
    Intens.: religioset, -eta; religiosot, -ota; religiosíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí religiōsu, mat. sign.