Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  relleix
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RELLEIX m.
|| 1. Deixalla, allò que resta d'una cosa passada o ja usada (Empordà, Garrotxa); cast. resto. Especialment: a) Relíquia de malaltia. «El xarampió sol deixar mals relleixos». «Daquesta malura sempre queda algun relleix».—b) Allò que queda del menjar no consumit o de la roba ja usada. «Hem fet massa vianda i han quedat molts relleixos». «Aquesta dona va vestida de relleixos»: va vestida de roba usada d'altri.
|| 2. Replà que surt cap a fora de la superfície més o menys vertical d'un cingle, penya-segat, mur, etc.; cast. resalte, rellano. A un relleix se'ls ne puja de la serra! Canigó vii. Ningú no tenia la testa tan ferma n, el peu tan segur per a seguir els relleixos dels cingles més espadats, Pous JF 18. Que uista de creueras de nenguna raleix [sic] de tancament de teulada, ne de croeras fetas en rejola, no's pot allegar possessió, Pragm. Cat. 94.
|| 3. Lleixa que surt de la paret o de la campana de la xemeneia o que forma part d'un armari (Empordà, Ripollès); cast. anaquel, leja, vasar.
|| 4. Rebava, regruix que surt d'una superfície; cast. resalte, relieve. Baixà... arrapant-se i apuntalant els genolls pels relleixos dels mobles, Víct. Cat., Ombr. 64. El llavi superior aplacat a les dents i l'inferior sortit en relleix un través de dit, Ruyra Pinya, ii, 36.
    Fon.:
rəʎéʃ (or.).
    Etim.:
derivat postverbal de relleixar.