DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RELLEVAR v. tr.
I. || 1. ant. Alçar, aixecar; passar d'un lloc o estat baix a un de més alt (en sentit material i moral); cast. levantar, alzar, elevar. La humana espècie és mills ajudada... a relevar del peccat e de la corrupció e a recobrar la gràcia, Llull Cont. 338, 23. Se pintaua e's feya la peyll per lo repòs de la nit dauayll cayguda rellavar, Corbatxo 70. Li donà tant gran encontre... que'l derrocà...; ladonchs los francesos cuyten per releuar son senyor, Curial, ii, 40.
|| 2. Fer en relleu; donar relleu (a una escultura, dibuix, gravat, teixit, etc.); cast. relevar. Rellevar o entallar: Sculpo, Pou Thes. Puer. 128. Brocats de or o de plata fina, rellevats de un alt, val la cana trenta-tres lliures, Tar. preus 22. a) intr. Tenir relleu; sobresortir sobre el fons o sobre el conjunt. Una faixa de guix que relleua un quart y mitg... De manera que los archs releven més que las sobreditas voltas, doc. a. 1639 (arx. mun. de Vallmoll).—b) fig. Posar de relleu; exalçar, portar a un alt grau de qualitat, prestigi, etc. A rellevar ma fama... ja ve el comte l'Arnau, Canigó xii.
II. || 1. Alliberar d'una obligació, treball, càrrec, càstig o dany; cast. relevar, librar, exonerar. De la qual pena no sie relevat, doc. segle XIV (Menéndez Pelayo Heter. i, 750). De totes les obligacions... que'l senyor rey de Aragó los haja a rellevar e excusar, Pere IV, Cròn. 204. Per relevar los regants... de supèrflues despeses e dans, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 24). Vull releuar a vosaltres del càrrech, Valter Gris. 4. Mostrau-nos la pietat vostra que'ns releue de aquesta grosseria e ceguedat que tenim, Villena Vita Chr., c. 44. a) per anal., Privar algú d'una cosa a què ha deixat de tenir dret. Dega esser relleuat del salari de Rector... Sots pena de que perdent-se les lliçons per sa culpa, se'ls relleue de son salari, Ordin. Univ. 1638, f. 79 vo.
|| 2. ant. a) Llevar, suprimir (una obligació, impost, treball, pena o dany); cast. aliviar, quitar, suprimir. Que sia relevat lo salí que novellament és estat imposat a Copliure, Pere IV, Cròn. 204. Semblant a fatigat laurador, qui, ab molt intonat so de ruda cançó, relleua lo treball de la dura agricultura, Corella Obres 242. Per relevar del món tan eminent dan, Alegre Transf. 7.—b) Evitar, impedir; cast. quitar, evitar. Per relevar... que d'aquí a avant tavernes ne taverners... no sien menyspreats, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 160). L'accident de quartana... per sa infinida pietat nos vulla relevar e lunyar, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 519). Que fossen rellevades les novitats o injúries de les coses no justes, doc. a. 1414 (Capmany Mem. ii, 210). Puys que lo món ne Déu a mi no val | a rellevar la causa d'on só trist, Ausiàs March cxiv.
|| 3. Alliberar algú d'una obligació, treball o servei, posant algú altri o posant-se un mateix en el seu lloc; cast. relevar. Quan... la mort tirana el treia de trono tan magnífic, | podia a rellevar-lo baixar lo mateix sol, Atlàntida i. Les monges es rellevaven, fervents, als reclinatoris laterals, Vidal Mirall 69. a) per ext., Substituir. Tot aquell garbuix... d'estrambòtiques malalties... fou rellevat per relacions de primerencs amors, Pons Com an. 167.
    Fon.: rəʎəβá (Barc.); reʎeβáɾ (Val.); rəʎəvá (Palma).
    Etim.: del llatí relĕvāre, mat. sign., amb la l palatalitzada en ll per analogia del verb simple llevar.