Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  relliscar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RELLISCAR v. intr.: cast. resbalar, deslizarse.
|| 1. Lliscar, moure's sobre una superfície amb escassa fricció o sense poder-se aturar normalment. Son peu de petxina rellisca en la molsa, Atlàntida x. El retrat... li relliscà de les mans, caient-li fins a les rajoles, Pons Com an. 60.
|| 2. Esser excessivament llis, de superfície que fa lliscar les coses que hi estan damunt. Per aquí... Aneu-hi amb compte, que rellisca, Pons Auca 188.
|| 3. fig. Passar ineficaçment. Fins les galanteries... que se permetien dir-li, relliscaven com l'aigua sobre el metall brunyit, Rosselló Many. 171.
|| 4. fig. Caure en una falta, en una flaquesa moral. «Alguns homes savis han relliscat en l'heretgia». «Aquesta dona ha relliscat».
    Fon.:
ɾəʎiská (pir-or., or., eiv.).
    Sinòn.:
lliscar, llenegar, esllisar, esvarar, resquitllar, rellissar.
    Etim.:
de lliscar, amb el prefix intensiu re-.