Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  relluir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

RELLUIR v. intr.
Resplendir; emetre o reflectir raigs de llum; cast. resplandecer, relucir. Justícia reluu en príncep, e leyaltat en poble, Llull Mil Prov. 390. Yo m'encench d'esta flama que no relluu, Ausiàs March cxviii. Endreçant la vista a la llum que en la alta torre relluhia, Corella Obres 108. Sobre la tauleta hi relluïa un mirallot, Víct. Cat., Ombr. 30. Els ulls del pobre home relluïen febrosos, Vayreda Puny. 185. a) Apareix usat com a tr. en aquest passatge: Ab la qual santedat clarifica e reluu e declara bontat granea e les altres, Llull Sta. Mar. 87.
    Fon.:
rəʎuí (or., bal.); reʎuí (occ.); reʎuíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model lluir.
    Etim.:
del llatí relucēre, mat. sign.